LLETRES AL VENT

BLOC DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - I.E.S. PLATJA SANT JOAN - ALACANT
#ipsj1819

dimarts, 20 de febrer del 2018

ALUMNES DE 2n DE BAT RECOMANEN SER JOAN FUSTER DE BROMERA

Alumnat de 2n de BAT recomana l'obra llegida a classe Ser Joan Fuster de l'editorial Bromera.
Han participat en la segona edició del concurs que organitza l'editorial Bromera: EMOCIONA'T AMB LA LECTURA. El canal on el publiquen duu el mateix nom.
Ací us deixem els vídeos:
MARIA BALDAQUÍ 2n BAT C

DANA SANJUAN 2n BAT C


LÍDIA, MIREIA I ALEJANDRA 2n BAT B

SÍLVIA, JÖELLE I ELVIRA 2n BAT B


divendres, 9 de febrer del 2018

PARTICIPEM A LA LLIGA DEBAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El passat 8 de febrer de 2018, l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Platja Sant Joan (#iespsj) va participar a la Lliga Debat 2018 de Secundària i Batxillerat. 
Participàrem amb dos equips i calia debatre sobre el tema "L'Humor té límits?"
En primer lloc debatérem entre nosaltres ja que per qüestions de calendari no es pogué arreglar d'altra manera. A les dotze tinguérem el debat contra l'IES Pare Victòria d'Alcoi i seguidament, el segon equip, debatí contra l'IES Enric Valor de Castalla.
Hem de dir que estàvem un poc verds, que ens agarrà el bou, i que els altres dos equips cursaven 1r i 2n de BATX, cosa que feia més difícil passar a la fase final, però això no fou inconvenient perquè l'alumna del nostre IES lluità amb orgull.

Hem de tenir en compte que el nostre alumnat repon a unes característiques lingüístiques diferents dels contrincants, ja que la seua llengua materna no és el valencià, que la formalitat del discurs era altre entrebanc però, amb tot, no van defallir i l'orgull els pogué.





Una activitat on es fa classe, companyonia, la tensió del moment, els ànims que es donaven entre ells... i aquesta ha sigut la grandesa del debat i ens hem de sentir més que orgullosos. Van competir 10 però va estar tota la classe expectant.


I a més, ho vam passar merament bé, cosa que acompleix l'objectiu.


A més, l'evolució d'aprenentatge va ser enormement exponencial, posant-se amb situació, fent preguntes a l'equip contrari, respon preguntes, etc...

L'any vinent, segons comentaven: -Profe, sigues o no sigues el nostre tutor, o profe de valencià, anirem i guanyarem.

Amb eixe esperit, es poden fer moltes coses.

Josep Miquel Arques Galiana




divendres, 2 de febrer del 2018

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

DIMARTS 30 DE GENER DE 2018

Sona el despertador, mire el rellotge, les 4:05 del matí; intente centrar-me… hui 30 de gener, 
val, ja sé perquè sona. 
Desperte al meu fill, li costa reaccionar, però això de què la sarna amb gust no pica…
L’equipatge ja el vam preparar el dia anterior, agarrem el cotxe, eixim al carrer i notem
la gèlida nit, que continuarà quan arribem al destí.
Els primers alumnes amb els seus pares ja estan a la porta principal de l’IES Platja de Sant Joan,
nerviosos i excitats. No tots els dies pots anar-te’n amb els teus companys i 
les teues companyes a un viatge.
Viatjaríem a l’estació de terolenca de Javalambre. 
Una estació familiar, amb pistes fàcils, ideal per ensenyar-se a esquiar, 
dividida en dos sectors (Sabina i Lapiaz), amb 9 quilòmetres esquiables.

El viatge és explosiu, amb horaris molt marcats, 
amb l’objectiu de què es puga aprofitar cada moment.
A l’hora prevista arriba el bus, Javier serà el conductor i ens causa bona impressió de primeres, 
sense dir-li res, comença a ordenar les maletes sistemàticament (l’ordre el té interioritzat) 
i donar les advertències pertinents als alumnes. 
Tenim un autobús modern, amb moltes prestacions: wifi, endolls per carregar els mòbils,
 seients còmodes…
Paco Pla, cap de l’expedició, saluda al personal i pregunta si la bossa verda 
que porta el professor Josep Miquel Arques és la farmaciola! Aquest li respon afirmativament.
Manolo Sánchez fa el recompte, 61, Javier, el xòfer, tanca les portes i iniciem l’esperat viatge. 
Acomiadaments fugissers, perquè demà tornarem.
Els nervis de l’inici es calmen una vegada que s’entra per l’autovia cap a València. 
La primera parada tècnica es fa a la Venta de l’Aire, ja en Terol, 
on aprofitem per vestir-nos amb els pantalons de neu i reposar forces. 
En eixa parada ja trobem els primers objectes oblidats: una braga, un passamuntanyes, 
i un mòbil. Mira que hem dit que vagen amb compte!
Encarem la pujada a Javalambre, agarrem el micròfon i els hi expliquem tots els detalls, 
les consideracions i les advertències. 
Són alumnes de 1r i de 2n que necessiten eixes explicacions però, 
que a vegades no les tenen presents. 
Viatjar a la neu, ja no només és un experiència gratificant, sinó que per a molts, 
és la primera vegada que ho fan i prima la maduració, i alguns, l’aprenen.
Hem acomplit l’horari. Paco va pels forfaits, i Manolo i Josep Miquel amb els 61 pel material:
 esquís, pals, votes i casc.
    • Profe, que a mi no me entran.
    • Fill, que tens les botes tancades, que no has sentit les explicacions?
Repartim els forfaits i automàticament un el perd, altre no troba els esquís, 
i alguns ja se’ls han intercanviat, coses del directe.
Però el repartiment dels esquís és lent, i l’estació caldria que el millorés, 
com també la gàbia, perquè ens donaren dues bosses gegants de brossa perquè posàrem 
les sabatilles i quan les arreplegàrem, a més del desordre estaven totes banyades.
A les onze ja estem tots a les pistes. Els primerencs, atrevits, proven sort amb la perxa, 
i els més avançats demanen anar a la perxa de més de l’esquerra. 
Els recordem que a les 12:00 comença el curs, que no es perden molt.
Arriben els monitors puntuals al punt d’encontre, i separen els avançats amb els iniciats. 
Paco, Manolo i Josep Miquel aprofiten les dues hores per esquiar, és el seu temps lliure.
Per cert, si l’any passat entrà una borrasca i no poguérem aprofitar el viatge, enguany, 
el temps era perfecte: sol, temperatura apropiada, i ningú a l’estació, bé, 
nosaltres i tres o quatre autobusos més.
Es fan les dos i altra concentració de l’alumnat; toca dinar, amb un menú bastant apropiat 
i correcte: un primer, un segon, uns postres, però la beguda és massa escassa i 
hem de passar-los aigua a amagades. Per cert, puntualitat anglesa per part de l'alumnat.
L’alumnat dina amb rapidesa i continua esquiant fins que tanquem l’estació. 
També ens hem ensenyat i l’embolic que tinguérem l’any passat el superàrem amb un ordre 
exhaustiu amb els esquís, pals i botes. 
Amb tot se’ns feren les 18.15, hora en què emprenguérem el camí cap a Rubielos de Mora, 
on teníem l’hotel.
Baixem les maletes, i primer organitzem els xics, seguidament les xiques.
 Dutxa obligatòria, hora en la sala de jocs fins l’hora del sopar. 
Altra vegada un sopar correcte: sopa castellana, llom amb creïlles, gelat, 
tot empassat amb aigua.
Els diem que tenen temps lliure fins les 23:30, però alguns reclamen que no poden més
 i volen anar a dormir. Petició concedida. 
Els avisem que demà els sonarà el telèfon de l’habitació aviat, 7:10 del matí.
 Tindrem un dia bastant dur.
DIMECRES 31 DE GENER DE 2018
Sona el telèfon. Els cossos no estan per a bromes, però hem de dir, que altra vegada,
 l’alumnat va estar de categoria, van ser puntuals a l’esmorzar, fins i tot, 
alguns ja tenien la maleta al rebedor de l’hotel. Els diem que esmorzen amb gana,
 que fins l’hora de dinar no tindran res, a no ser que vulguen pagar els preus desorbitats 
que posen les estacions d’esquí. També que s’òmpliguen les botelles, pel mateix motiu.
Fiquem les maletes a l’autobús i marxem cap a l’estació. 
Hi ha silenci en el trajecte, coses del cansament. 
Els expliquem com funcionarà el dia, igual d’intens, però les classes, 
en compte de tenir-les a les 12:00, a les 10:00, i som felicitats pels monitors de 
Javalambre perquè hem sigut l’únic grup que hem estat l’hora. 
La clau, l’haver matinat i la repartició minuciosa del material.
Abans que es desperdiguen, els diem que ens farem la foto conjunta, 
i totes i tots acceptem, mentre algú agafa neu, fa una bola i li la tira a l’amic/ga.
Les classes han sigut aprofitades ja que de no saber res, es van atrevir a anar  
a  la part de Lapiaz, on es troba l’única pista vermella, on quasi no hi ha esquiadors, 
i hi ha el telecabina que puja a la part més alta de l’estació, 2000 metres.
Després de les classes, profes i alumnes, vam poder compartir baixades conjuntes
 per les pistes, i açò, fa que l’alumne trobe humà al professor. 
No només compartim l’esport, sinó l’ajuda al company que ha caigut, 
que et demane que li acostes al bastó, que no pot posar-se la bota a la fixació de l’esquí...
Agafes el telecadira i parles de les experiències d’esquí, 
i comença l’interrogatori complaent per part de l’alumne, i que és un goig, 
aquests moments són un tresor i no es paguen amb diners.
  • Profe, no tindràs aigua?
  • Clar, home.
  • Ei, que són quasi les dos, anem-nos-en a dinar.
  • És veritat, hi ha fam.
     



Altra vegada, puntualitat. Repartim els tiquets del dinar i
 demanem permís per poder dinar els tres professors fora i controlar els esquís, 
ja que el dia anterior, s’intercanviaren esquís.
Vicente, un alumne de 1r de l’ESO, arriba deu minuts tard al dinar, 
s’excusa perquè diu que s’ha pegat una tonya (la detalla amb tots els ets i els uts) 
i quan es descorda la jaqueta, comprovem que no ens enganya, 
perquè la té plena de neu, com els guants.
Els recordem que abans de tornar els esquís, han de tornar el forfait i
 recuperar la fiança de 3€.
I és que el temps ha passat volant. Ja són les 17:15 i estem preparats per a la tornada. 
Els professors reparteixen les botelles d’aigua que han pogut arreplegar a l’hora del dinar, 
i com bons companys i companyes, les comparteixen.
  • Profe, ha estat genial, l’any vinent repetiré. Gràcies per tot!
L’esforç, la feina feta ha sigut recompensada amb eixe GRÀCIES.
Posem una peli perquè es tranquil·litze l’ambient, alguns volen dormir.
Fem la parada tècnica en Massamagrell, i avisem pel micro que arribarem a l’hora prevista,
 i els recordem que demà hi haurà classe!
Paco ens diu que ens passa el testic a Carlos i a Josep Miquel, (perquè vol jubilar-se)
perquè l’any vinent isca igual o millor que aquest meravellós viatge a Javalambre, 
i que de segur que tindran un bon record.
I donar l’agraïment a Paco Pla, per les hores dedicades perquè tot isquera a la perfecció.
Punt i final.
Paco, Manolo i Josep Miquel 

























 MÉS FOTOS: