De com Tirant lo Blanc va inspirar l'últim premi Nobel

"Aquest és 'el millor llibre del món', va escriure Cervantes de Tirant lo Blanc i la sentència sembla ara una broma. Però la veritat és que es tracta d'una de les novel·les més ambicioses, i, des del punt de vista de la seua construcció, tal vegada de la més actual entre les clàssiques", escrivia un jove Mario Vargas Llosa sobre Tirant lo Blanc en 1969.

L'escriptor sempre ha reconegut que deu la seua vocació a la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. El seu nomenament com a premi Nobel de Literatura coincideix amb el 600 aniversari del naixement de Martorell, per la qual cosa, en aquest immillorable moment, Edicions 62 ha recuperat "Lletra de batalla per Tirant lo Blanc", l'assaig de l'escriptor peruà sobre la novel·la cavalleresca valenciana.

Vargas Llosa va descobrir la història de Tirant en els seus anys d'estudiant a Lima, arran que uns dels seus professors assenyalara que no anaven a estudiar la novel·la de cavalleries, titllant-la de gènere "vulgar". La simple contradicció va fer que s'interessara per aquest gènere literari i, en la biblioteca, va trobar el llibre de Joanot Martorell.

De com la Inquisició va perseguir la Bíblia valenciana

Persecució i angoixa són, segons l'escriptor Silvestre Vilaplana, els elements que mantenen el ritme trepidant de la seva darrera novel·la, L'estany de foc (Premi Blai Bellver, Bromera). Diu Vilaplana: 'La novel·la vol atrapar el lector des de la primera pàgina. Es basa en un fet real, la persecució de la Bíblia valenciana per la Inquisició, a final del segle XV' (vídeo).

I per què perseguia una bíblia la Inquisició? Sembla un contrasentit. Segons l'autor, la inquisició perseguia la Bíblica valenciana perquè era escrita en català i en aquell temps només eren permeses les bíblies en llatí o en hebreu. Però la Inquisició valenciana era més tolerant que no pas la castellana i havia deixat imprimir sis-centes bíblies en llengua catalana. Quan va arribar la dominació castellana, la Inquisició es va tornar implacable i no va parar de cercar les bíblies valencianes per fer-les desaparèixer i condemnar els qui en posseïssin cap o haguessin participat en l'edició.'

Vilaplana recorda que el català és la tercera llengua moderna que va tenir una traducció de la bíblia, després de l'alemany i de l'italià. 'Això és un fet molt important, perquè la bíblia era el gran llibre de referència literària. I demostra que la nostra llengua a l'edat mitjana era molt potent, i que hi havia gent molt preparada.'

La novel·la és una obra coral, i l'autor hi manté molts dels noms reals dels personatges que hi apareixen; fins i tot reprodueix alguns dels diàlegs que va trobar en les seves recerques.

Premi Nilsson de fotografia científica
ART, MATEMÀTIQUES, FÍSICA I QUÍMICA EN UN FLOC DE NEU  



Cristall de neu natural fotografiat a través de un
fotomicroscopi especial.- KENNETH G. LIBBRECHT

Va ser al segle XVII quan l'astrònom i matemàtic Johannes Kepler descobrí que tots els flocs de neu són hexagonals i que cada cristall té una forma única.



Quatre segles després, les fotografies artístiques dels flocs de neu naturals i sintètics li han valgut al físic estadounidenc Kenneth Libbrecht el prestigiós premi Lennart Nilsson de fotografia científica. Des del seu laboratori Libbrecht pren mida de manera precisa dels cristalls de neu, amb l'intent de comprendre com es produeixen aquestes formes. El seu objectiu és descobrir els mecanismes físics subjacents: de quina manera la temperatura i les càrregues elèctriques afecten la dinàmica mol·lecular en el creixement del cristall.  Libbrecht té una web sobre la neu i el gel i ha publicat set llibres sobre l'art i la ciència dels flocs de neu.