De com la Inquisició va perseguir la Bíblia valenciana

Persecució i angoixa són, segons l'escriptor Silvestre Vilaplana, els elements que mantenen el ritme trepidant de la seva darrera novel·la, L'estany de foc (Premi Blai Bellver, Bromera). Diu Vilaplana: 'La novel·la vol atrapar el lector des de la primera pàgina. Es basa en un fet real, la persecució de la Bíblia valenciana per la Inquisició, a final del segle XV' (vídeo).

I per què perseguia una bíblia la Inquisició? Sembla un contrasentit. Segons l'autor, la inquisició perseguia la Bíblica valenciana perquè era escrita en català i en aquell temps només eren permeses les bíblies en llatí o en hebreu. Però la Inquisició valenciana era més tolerant que no pas la castellana i havia deixat imprimir sis-centes bíblies en llengua catalana. Quan va arribar la dominació castellana, la Inquisició es va tornar implacable i no va parar de cercar les bíblies valencianes per fer-les desaparèixer i condemnar els qui en posseïssin cap o haguessin participat en l'edició.'

Vilaplana recorda que el català és la tercera llengua moderna que va tenir una traducció de la bíblia, després de l'alemany i de l'italià. 'Això és un fet molt important, perquè la bíblia era el gran llibre de referència literària. I demostra que la nostra llengua a l'edat mitjana era molt potent, i que hi havia gent molt preparada.'

La novel·la és una obra coral, i l'autor hi manté molts dels noms reals dels personatges que hi apareixen; fins i tot reprodueix alguns dels diàlegs que va trobar en les seves recerques.