LLETRES AL VENT

BLOC DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - I.E.S. PLATJA SANT JOAN - ALACANT
#ipsj1819

divendres, 2 de febrer del 2018

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

DIMARTS 30 DE GENER DE 2018

Sona el despertador, mire el rellotge, les 4:05 del matí; intente centrar-me… hui 30 de gener, 
val, ja sé perquè sona. 
Desperte al meu fill, li costa reaccionar, però això de què la sarna amb gust no pica…
L’equipatge ja el vam preparar el dia anterior, agarrem el cotxe, eixim al carrer i notem
la gèlida nit, que continuarà quan arribem al destí.
Els primers alumnes amb els seus pares ja estan a la porta principal de l’IES Platja de Sant Joan,
nerviosos i excitats. No tots els dies pots anar-te’n amb els teus companys i 
les teues companyes a un viatge.
Viatjaríem a l’estació de terolenca de Javalambre. 
Una estació familiar, amb pistes fàcils, ideal per ensenyar-se a esquiar, 
dividida en dos sectors (Sabina i Lapiaz), amb 9 quilòmetres esquiables.

El viatge és explosiu, amb horaris molt marcats, 
amb l’objectiu de què es puga aprofitar cada moment.
A l’hora prevista arriba el bus, Javier serà el conductor i ens causa bona impressió de primeres, 
sense dir-li res, comença a ordenar les maletes sistemàticament (l’ordre el té interioritzat) 
i donar les advertències pertinents als alumnes. 
Tenim un autobús modern, amb moltes prestacions: wifi, endolls per carregar els mòbils,
 seients còmodes…
Paco Pla, cap de l’expedició, saluda al personal i pregunta si la bossa verda 
que porta el professor Josep Miquel Arques és la farmaciola! Aquest li respon afirmativament.
Manolo Sánchez fa el recompte, 61, Javier, el xòfer, tanca les portes i iniciem l’esperat viatge. 
Acomiadaments fugissers, perquè demà tornarem.
Els nervis de l’inici es calmen una vegada que s’entra per l’autovia cap a València. 
La primera parada tècnica es fa a la Venta de l’Aire, ja en Terol, 
on aprofitem per vestir-nos amb els pantalons de neu i reposar forces. 
En eixa parada ja trobem els primers objectes oblidats: una braga, un passamuntanyes, 
i un mòbil. Mira que hem dit que vagen amb compte!
Encarem la pujada a Javalambre, agarrem el micròfon i els hi expliquem tots els detalls, 
les consideracions i les advertències. 
Són alumnes de 1r i de 2n que necessiten eixes explicacions però, 
que a vegades no les tenen presents. 
Viatjar a la neu, ja no només és un experiència gratificant, sinó que per a molts, 
és la primera vegada que ho fan i prima la maduració, i alguns, l’aprenen.
Hem acomplit l’horari. Paco va pels forfaits, i Manolo i Josep Miquel amb els 61 pel material:
 esquís, pals, votes i casc.
    • Profe, que a mi no me entran.
    • Fill, que tens les botes tancades, que no has sentit les explicacions?
Repartim els forfaits i automàticament un el perd, altre no troba els esquís, 
i alguns ja se’ls han intercanviat, coses del directe.
Però el repartiment dels esquís és lent, i l’estació caldria que el millorés, 
com també la gàbia, perquè ens donaren dues bosses gegants de brossa perquè posàrem 
les sabatilles i quan les arreplegàrem, a més del desordre estaven totes banyades.
A les onze ja estem tots a les pistes. Els primerencs, atrevits, proven sort amb la perxa, 
i els més avançats demanen anar a la perxa de més de l’esquerra. 
Els recordem que a les 12:00 comença el curs, que no es perden molt.
Arriben els monitors puntuals al punt d’encontre, i separen els avançats amb els iniciats. 
Paco, Manolo i Josep Miquel aprofiten les dues hores per esquiar, és el seu temps lliure.
Per cert, si l’any passat entrà una borrasca i no poguérem aprofitar el viatge, enguany, 
el temps era perfecte: sol, temperatura apropiada, i ningú a l’estació, bé, 
nosaltres i tres o quatre autobusos més.
Es fan les dos i altra concentració de l’alumnat; toca dinar, amb un menú bastant apropiat 
i correcte: un primer, un segon, uns postres, però la beguda és massa escassa i 
hem de passar-los aigua a amagades. Per cert, puntualitat anglesa per part de l'alumnat.
L’alumnat dina amb rapidesa i continua esquiant fins que tanquem l’estació. 
També ens hem ensenyat i l’embolic que tinguérem l’any passat el superàrem amb un ordre 
exhaustiu amb els esquís, pals i botes. 
Amb tot se’ns feren les 18.15, hora en què emprenguérem el camí cap a Rubielos de Mora, 
on teníem l’hotel.
Baixem les maletes, i primer organitzem els xics, seguidament les xiques.
 Dutxa obligatòria, hora en la sala de jocs fins l’hora del sopar. 
Altra vegada un sopar correcte: sopa castellana, llom amb creïlles, gelat, 
tot empassat amb aigua.
Els diem que tenen temps lliure fins les 23:30, però alguns reclamen que no poden més
 i volen anar a dormir. Petició concedida. 
Els avisem que demà els sonarà el telèfon de l’habitació aviat, 7:10 del matí.
 Tindrem un dia bastant dur.
DIMECRES 31 DE GENER DE 2018
Sona el telèfon. Els cossos no estan per a bromes, però hem de dir, que altra vegada,
 l’alumnat va estar de categoria, van ser puntuals a l’esmorzar, fins i tot, 
alguns ja tenien la maleta al rebedor de l’hotel. Els diem que esmorzen amb gana,
 que fins l’hora de dinar no tindran res, a no ser que vulguen pagar els preus desorbitats 
que posen les estacions d’esquí. També que s’òmpliguen les botelles, pel mateix motiu.
Fiquem les maletes a l’autobús i marxem cap a l’estació. 
Hi ha silenci en el trajecte, coses del cansament. 
Els expliquem com funcionarà el dia, igual d’intens, però les classes, 
en compte de tenir-les a les 12:00, a les 10:00, i som felicitats pels monitors de 
Javalambre perquè hem sigut l’únic grup que hem estat l’hora. 
La clau, l’haver matinat i la repartició minuciosa del material.
Abans que es desperdiguen, els diem que ens farem la foto conjunta, 
i totes i tots acceptem, mentre algú agafa neu, fa una bola i li la tira a l’amic/ga.
Les classes han sigut aprofitades ja que de no saber res, es van atrevir a anar  
a  la part de Lapiaz, on es troba l’única pista vermella, on quasi no hi ha esquiadors, 
i hi ha el telecabina que puja a la part més alta de l’estació, 2000 metres.
Després de les classes, profes i alumnes, vam poder compartir baixades conjuntes
 per les pistes, i açò, fa que l’alumne trobe humà al professor. 
No només compartim l’esport, sinó l’ajuda al company que ha caigut, 
que et demane que li acostes al bastó, que no pot posar-se la bota a la fixació de l’esquí...
Agafes el telecadira i parles de les experiències d’esquí, 
i comença l’interrogatori complaent per part de l’alumne, i que és un goig, 
aquests moments són un tresor i no es paguen amb diners.
  • Profe, no tindràs aigua?
  • Clar, home.
  • Ei, que són quasi les dos, anem-nos-en a dinar.
  • És veritat, hi ha fam.
     



Altra vegada, puntualitat. Repartim els tiquets del dinar i
 demanem permís per poder dinar els tres professors fora i controlar els esquís, 
ja que el dia anterior, s’intercanviaren esquís.
Vicente, un alumne de 1r de l’ESO, arriba deu minuts tard al dinar, 
s’excusa perquè diu que s’ha pegat una tonya (la detalla amb tots els ets i els uts) 
i quan es descorda la jaqueta, comprovem que no ens enganya, 
perquè la té plena de neu, com els guants.
Els recordem que abans de tornar els esquís, han de tornar el forfait i
 recuperar la fiança de 3€.
I és que el temps ha passat volant. Ja són les 17:15 i estem preparats per a la tornada. 
Els professors reparteixen les botelles d’aigua que han pogut arreplegar a l’hora del dinar, 
i com bons companys i companyes, les comparteixen.
  • Profe, ha estat genial, l’any vinent repetiré. Gràcies per tot!
L’esforç, la feina feta ha sigut recompensada amb eixe GRÀCIES.
Posem una peli perquè es tranquil·litze l’ambient, alguns volen dormir.
Fem la parada tècnica en Massamagrell, i avisem pel micro que arribarem a l’hora prevista,
 i els recordem que demà hi haurà classe!
Paco ens diu que ens passa el testic a Carlos i a Josep Miquel, (perquè vol jubilar-se)
perquè l’any vinent isca igual o millor que aquest meravellós viatge a Javalambre, 
i que de segur que tindran un bon record.
I donar l’agraïment a Paco Pla, per les hores dedicades perquè tot isquera a la perfecció.
Punt i final.
Paco, Manolo i Josep Miquel 

























 MÉS FOTOS:

dimecres, 20 de desembre del 2017

VISITA AL BETLEM DEL TIRISITI (ALCOI) I POU DEL SURDO (XIXONA)

El passat dimarts 19 de desembre, l'alumnat de 1r ESO, 103 alumnes, amb la companyonia del professorat: Carmina Carmona, Rosa Lloret, Anna Santacreu i Josep Miquel Arques, visitàrem el que ja és una eixida tradicional, el betlem del Tirisiti a Alcoi.
Betlem declarat Bé d'Interés Cultural, i que marca l'inici dels Nadals. Entràrem a la sessió de les 10:30, ple de gom a gom, amb alumnat d'altres col·legis i instituts.
La seua duració és breu, 28' però que fa que no siga pesat. Es canta, es fan palmes, es pregunta, s'interactua.
Esmorzàrem a la plaça de Dins, i ens férem el que ja considerem la tradicional fotografia. 
 PROFESSORAT
 ALUMNAT
Després ens dirigírem cap al port de la Carrasqueta, paràrem els busos i caminàrem, un per la senda ecològica, altres per la pista que conduïa al Pou del Surdo.
SELFIE AL POU DEL SURDO
 VISTES

 EXPLICACIÓ DEL FUNCIONAMENT DEL POU
Els férem una breu xarrada sobre la funcionalitat dels Pous de Neu que hi ha repartits. Els ensenyàrem les marques que indiquen els camins, i l'arbre de la Carrasca, que dóna nom a la serra de la Carrasqueta.


 CAP A CASA
Una bona jornada de disbauxa, necessària i quasi obligatòria.
L'any vinent, de segur que repetirem.


dijous, 7 de desembre del 2017

VISITA A XIXONA

Aprofitant l'esdeveniment de la Fira de Nadal de Xixona, els pares i les mares de 4tA, juntament amb l'alumnat (alguns) i el professor Josep Miquel Arques, organitzàrem una nova activitat que tenia dos bons objectius:
1r Conéixer Xixona (Fàbrica de Primitivo Rovira, Casc Antic i la Fira de Nadal)
2n Fer una socialització.
Així que el dia 6 de desembre del 2017 quedàrem a les 9:00 hores a les portes de la fàbrica de Primitivo Rovira, on ens ensenyaren l'empresa de fabricació artesanal del producte insígnia de la ciutat torronera.
Bona visita perquè a més de les explicacions que ens feren, podíem veure a peu de canó la confecció del torró (xixona, torró de pedra, pastissos de glòria, el torró de xocolata) amb degustacions incloses.
Pausa-Café a la  Societat centenària del Trabajo, i cap a les 10:30 iniciàrem la visita historicocultural pel Casc Antic de Xixona: Placeta e la presó, església nova i vella, font NOva, font dels Rosers, Castell, casa de la Torre Blai, passeig de la Mandola, carrer Raval, forn del Raval, carrer de les Parres fins la Plaça, amb breus explicacions del professor-amfitrió i després a gaudir de l'ambient firer.
Una nova activitat amb la qual es crea un clima de convivència fora de l'àmbit acadèmic, on posem cara als pares i a les mares, on coneixem al professor en altre hàbitat i fa que es crea una nova empatia.
Molt bon sabor de boca que fa que es plantege una segona eixida socialitzadora.












VISITA ALS REFUGIS DE LA GUERRA CIVIL D'ALACANT

4t ESO: GRUPS A i C IES PLATJA DE SANT JOAN

 Dijous 23 de novembre de 2017

Per completar la lectura del llibre de lectura de L'últim vaixell, hem fet dues activitats. La primera d'elles, la visita als refugis de la Guerra Civil que  hi ha a Alacant. Concretament els refugis de Sèneca i de la Plaça Doctor Galbis.
I com que es quedava curta l'eixida vam anar al Museu de la Volvo .





 La segona activitat que hem fet diversos BOOKTRÀILERS sobre el llibre referit:


Grup Alvarejo

Grup Eduardo Moratón

Grup Lucia Bernabé

dimecres, 8 de novembre del 2017

CONCURS EMOCIONA'T

L'alumnat de 1r de l'ESO estan participant al concurs que ha organitzat l'editorial Bromera, que porta per títol EMOCIONA'T.

Es penja al canal de yotubue d'emociona't i la gent va mirant-los. Només per participar, ja tenen premi, un llibre que es regala l'editorial.
Anirem penjant els enllaços del yotube.

ALUMNES DE 1r ESO

1. JUAN IVÁÑEZ I ALBERTO PAYÀ, 1r ESO A: ens explique que els ha paregut Joan el Cendrós.
ENLLAÇ
2. DARIO ANDREU BERGES, 1r ESO A: ens explica que li ha sembla Joan el Cendrós.
ENLLAÇ
3. CARLOS SANTMARTÍN I ALEJANDRO CONESA, 1r ESO D.
ENLLAÇ
4. BELÉN PASTOR i SOFIA MANZANARO
ENLLAÇ

ALUMNAT DE 2n de BATXILLERAT
Ens expliquen sobre l'Antologia de Vicent Andrés Estellés.
1. CASTROVIEJO, CANDELA, JOSÉ I ÓSCAR
ENLLAÇ 
2. MIREIA, LÍDIA i ALEJANDRA
ENLLAÇ

dissabte, 14 d’octubre del 2017

LA VALENCIANITAT D'ALACANT. GRUP DE FLOR, CARLOTA I MIREYA





PRIMER TREBALL DEL PROJECTE "A VISTA DE PARDAL"

En aquest primer projecte tenim l'objectiu de què l'alumnat descobrisca el valencià que es parla a la ciutat d'Alacant.
Els hem posat uns ítems perquè buscaren la llengua a Alacant, topònims, monuments, platges...
Aquest són els primer resultats.
- TREBALL DE FLOR GUERRERO, CARLOTA PASCUAL Y MIREYA VALIENTE de 4t ESO A.

divendres, 7 de novembre del 2014

RECITACIÓ DE POMES D'AUSIÀS MARCH


 El passat dimecres 5 de novembre vàrem fer (dic vàrem fer perquè implica alumnat i professor) una deixes classes que no s'obliden. Ha vingut desinteressadament Tomàs Mestre, director de la companyia teatral Saineters i director de l'aula de teatre de la Universitat d'Alacant, a classe per explicar-nos com funciona una obra de teatre, el paper de l'actor i per interpretar magistralment un tros del cant espiritual d'Ausiàs March. Els i les alumnes han quedat més que encantats/des.
Gràcies Tomàs!