LLETRES AL VENT

BLOC DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - I.E.S. PLATJA SANT JOAN - ALACANT
#ipsj1819

diumenge, 16 de setembre de 2018

COMENCEM UN NOU CURS

BENVINGUTS I BENVIGUDES
Un nou curs comencem amb moltes ganes. Amb idees noves. Amb ganes de fer-ho bé.
I per això volem compartir la il·lusió que tenim la volem transmetre amb ganes, perquè el curs 2018/2019 siga el curs, eixe que mai oblidaràs.
Posa-li ganes, no decaigues, lluita pel que creus i de segur que ho aconseguiràs.
Som l'IES PLATJA DE SANT JOAN!!!!

diumenge, 13 de maig de 2018

DILO EN VOZ ALTA Y NOS REÍMOS TODOS


DE FERNANDO J. LÓPEZ
Al meu estimat Javi el d’anglés
No es pot dir més clar ni més alt. El llibre de Fernado J. López (@Nando_J), Dilo en voz alta y nos reímos todos (Planeta), és una crítica de la realitat del nostre dia a dia a les aules. Qualsevol paregut amb la realitat... com diria aquell.
I és eixa lectura quasi obligatòria que hauria de fer qualsevol que estigués en aquest àmbit. No s’havia publicat res tan bo des d’aquell mític llibre Petita crònica d'un professor a secundària del Toni Sala pel 2001. Dèsset anys han passat i la realitat no ha canviat massa que diguem. 

I és eixa lectura que haurien de llegir els “professors tòxics” de qui parla al llibre, o dels pares/mares que contaminen l’ambient, o dels polítics/pedagogs que creen lleis educatives sense haver trepitjar una aula.
I és eixe tipus de lectura que haurien de llegir els/les futurs/es mestres, o els i les futurs/eres professors/eres en eixos “obligatoris” màsters de secundària.
Et sents identificat en cada pàgina i li dónes la raó en tot moment al professor López, però és que té més raó que un sant.
Sí, és una crítica exagerada, és una crítica mordaç, amb humor negre, i que no voldries que fóra realitat el que estàs llegint, però hi és. No tot és de color rosa en una escoleta, escola o IES, però la nostra professió, a vegades he pensat que és innata, i l’has de dur per dins.
T’enganxa. Qui l’ha llegit, l’ha enganxat, estic més que segur! Perquè l’anècdota de la bibliografia (no farem espòiler, com em diuen els de 1r de l’ESO) és mitològica, grandiloqüent, i tots/es hem tingut alguna el primer dia de classe, amb eixa il·lusió mítica que t’inicia dins d’una aula, en un viatge sense rumb. La meua va ser pitjor que la del llibre. 

Recorde que el primer dia de classe (em vam dir hora, lloc i llibre, res més), a l’entrar a l’aula, vaig veure 45 tíos més grans que jo, amb solapada experiència, en un curs de valencià per a professors.
 Em vaig posar massa nerviós, vaig anar a l’excusat (vàter, comú o wc, com diu l’amic Juli Martínez al seu llibre sociolingüístic) i no em vaig recordar de pujar-me la bragueta. Em vaig presentar als oients i un dels presents, va alçar la mà, (il·lús que era, pensant-me que aniria a fer la primera pregunta sobre la matèria) i em va soltar això de... eres poeta? Tothom va voler recolzar-lo amb una gran rialla compartida, que no vaig seguir... Volia que em el món em tragara.
Tots/es, els que ens dediquem açò, que ens agrada (i no saps perquè t’apassiona tant) i volem canviar la societat, com molt bé diu al magnífic epígraf, amb un clarió, hem de començar per mirar-nos el melic i saber riure’s d’un mateix, reconèixer les errades per canviar-les, i millorar. Tenim alumnat del segle xxi, i metodologies, la gran majoria del xx, per no dir del xix.
Allà pel 2000 vaig començar amb açò de la docència. En el meu estimat col·legi concertat Pedro Herrero. Allà vivíem el que fèiem. Allà tenim nombroses històries que també donarien per a un llibre com el de @diloenvozaltaynosreimostodos. Amb l’Iñaki, el Javi, el Vicente, el Salva, Menjacaps, la Conxi, i eixes històries (la del trabuc, la de la piscina, el bateig de companys...). Infinitat d’excursions, de viatges, d’activitats, de disfressar el cole per als carnestoltes, de... del que ens agrada fer amb un fi comú, educar vs ensenyar.
Vaig canviar d’aires allà pel 2009, per això d’aprovar una oposició, amb 0,5 punts d’experiència docent perquè no me la volgueren reconèixer (sembla que en concertada feia distint que en la pública), i vaig parar al Berlanga (Sant Joan d’Alacant). No podré oblidar al col·lega Miquel Gomis i la resta, i el grup (com també diu al llibre) de sibarites, als dinarets que fèiem a Benimagrell on canviàvem el món després de dues botelles de vi blanc, que empassàvem amb un deliciós caldero.
Després vaig passar a un infern, en un d’eixos instituts que ixen a la tele, (amb baralles, problemes de conducta, etc.) i que la directiva del centre feia cas omís, fins que una família perillosa ens va amenaçar de mort i ens adonàrem que allò no era cap peli, perquè els Nacionals en deien el recorregut que havíem de fer cada dia per arribar a l’IES. Encara conserve a la meua pell la psoriasi d’aquell any. I que l’alumnat necessitava eixa disciplina del professor i l'atenció, que els feren cas, perquè es sa casa, era un infern i l’IES era la seua salvació, la seua fugida.
A l’Assumpció (Elx), el primer institut, el de la bragueta, vaig retornar amb condicions laborals difícils (tenia classe de matí i de vesprada) i feia dotze horetes. Però també compartírem moments inoblidables amb el Toni Torres i la seua dona, el Toni Esteve, la Susi, Antonio de Matemàtiques.
I vaig arribar, després de 7 anys al destí definitiu. Al que és ara ma casa al llarg de huit hores, l’IES Platja de Sant Joan (Alacant). On tinc amb un grapat de profes que creuen que amb açò de ser mestre podem millorar la vida del nostre alumnat.
Que podem canviar el pensament de la societat perquè no diguen que tenim tres mesos de faena, cobrem molt i fem poca faena. La gran majoria de pares/mares i alumnes saben, els que estem implicats, que això no és cert, i que tot el treball, l’esforç que fem, que fan (pares/mares, alumnat) té uns objectius i unes metes que aconseguim.
Cal seguir treballant, caldrà seguir treballant perquè cap pare et diga que para que quiere estudiar matemáticas si se dedicará a las artes plásticas, o l’alumne que et diu: y eso, ¿para que sirve?
Caldria començar, com denuncia o mana el llibre de López, riure’s de nosaltres mateixa (el primer) i contar (sense pèls a la llengua) el que amaga el dia a dia en un centre escolar, on saps com entres però no mai com ixes.
Esperarem el premi gratificant d’un alumne o d’un pare o d’una mare, que al final del curs, et dirà la paraula màgica que et farà començar un nou curs, amb més il·lusió i un any més d’experiència: GRÀCIES PROFE!
Josep Miquel Arques Galiana

dissabte, 10 de març de 2018

PARTICIPEM A LES VII OLIMPÍADES DE FILOLOGIA CATALANA

L'alumnat de 2n de BAT de l'IES Platja Sant Joan va participar, per segon any  consecutiu, en les Olimpíades de Filologia Catalana que es van realitzar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA el divendres 8 de març de 2018.

Després d'una fase prèvia, del 8 de gener al 23 de febrer, on es realitza una gimcana virtual, on participaren voluntàriament l'alumnat dels grups B i C, es fa la selecció que passa directament a la final.
En el nostre cas arribaren 4 alumnes: Agostina Martínez Rosas (2n BAT B) i Laura Rico Casanova, José Manuel P. Llopis i Maria Baldaquí Lillo, tots tres de 2n BAT C.
Una fase final on realitzen un test que es compon d'una bateria de preguntes que tenen a veure amb preguntes que eixiran a l'examen de la PAU, de la matèria Llengua i Literatura: Valencià, amb un temps de 45'. Es valora el temps d'acabament i les respostes correctes.

Mentre els finalistes estan realitzant la prova, la resta (professorat i alumnat que ha anat adonar-los suport) visiten el MUA (Museu de la Universitat d'Alacant) on vam poder veure dues exposicions itinerants bastants interessants i el CAU (Centre d'Autoaprenentatge).

Una vegada finalitzada la prova, el Departament de Filologia Catalana ofereix una picaeta a tothom i s'aprofita l'avinentesa per unes fotos en el photocall que col·loca l'associació cívica de la llengua EL TEMPIR d'Elx. 
Nosaltres vam aprofitar per fer-nos unes quantes, amb els finalistes i amb els companys i les companyes que els van acompanyar.




La darrera part, la més interessant, on es conten com és el grau de Filologia Catalana. La mantenidora i directora de les Olimpíades, ens va donar 10 raons per estudiar aquest grau, que és el segon en la UA que estadísticament l'alumnat troba faena després d'obtenir-lo.

I quatre alumnes que estan estudiant el grau ens van explicar, de primera mà, la seua experiència personal. Elegits amb una finalitat: un que havia estat d'ERASMUS a Montpellier i a Itàlia, una alumna que feia un programa de ràdio, una que estudiava el doble grau i una alumna de Torrevella que es va enamorar del valencià i que no es penedeix d'haver agafat aquest grau, tot i els impediments del seus pares.
La part final, la més emocionant, on digueren els guardonats. Nosaltres no tinguérem sort, però vam estar, que era el més important.


Si l'any passat només vam anar 3 alumnes, enguany n'érem 9, i esperem que l'any 2019, en siguem tres vegades més.

diumenge, 4 de març de 2018

Calcs del castellà que podem evitar (XXI)

Ací teniu una pàgina on podeu resoldre dubtes de calc en castellà.
PREMEU A LA FOTO
https://lagrapadora.wordpress.com/2016/07/18/calcs-del-castella-que-podem-evitar-xxi/

dimarts, 20 de febrer de 2018

ALUMNES DE 2n DE BAT RECOMANEN SER JOAN FUSTER DE BROMERA

Alumnat de 2n de BAT recomana l'obra llegida a classe Ser Joan Fuster de l'editorial Bromera.
Han participat en la segona edició del concurs que organitza l'editorial Bromera: EMOCIONA'T AMB LA LECTURA. El canal on el publiquen duu el mateix nom.
Ací us deixem els vídeos:
MARIA BALDAQUÍ 2n BAT C

DANA SANJUAN 2n BAT C


LÍDIA, MIREIA I ALEJANDRA 2n BAT B

SÍLVIA, JÖELLE I ELVIRA 2n BAT B


divendres, 9 de febrer de 2018

PARTICIPEM A LA LLIGA DEBAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El passat 8 de febrer de 2018, l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Platja Sant Joan (#iespsj) va participar a la Lliga Debat 2018 de Secundària i Batxillerat. 
Participàrem amb dos equips i calia debatre sobre el tema "L'Humor té límits?"
En primer lloc debatérem entre nosaltres ja que per qüestions de calendari no es pogué arreglar d'altra manera. A les dotze tinguérem el debat contra l'IES Pare Victòria d'Alcoi i seguidament, el segon equip, debatí contra l'IES Enric Valor de Castalla.
Hem de dir que estàvem un poc verds, que ens agarrà el bou, i que els altres dos equips cursaven 1r i 2n de BATX, cosa que feia més difícil passar a la fase final, però això no fou inconvenient perquè l'alumna del nostre IES lluità amb orgull.

Hem de tenir en compte que el nostre alumnat repon a unes característiques lingüístiques diferents dels contrincants, ja que la seua llengua materna no és el valencià, que la formalitat del discurs era altre entrebanc però, amb tot, no van defallir i l'orgull els pogué.





Una activitat on es fa classe, companyonia, la tensió del moment, els ànims que es donaven entre ells... i aquesta ha sigut la grandesa del debat i ens hem de sentir més que orgullosos. Van competir 10 però va estar tota la classe expectant.


I a més, ho vam passar merament bé, cosa que acompleix l'objectiu.


A més, l'evolució d'aprenentatge va ser enormement exponencial, posant-se amb situació, fent preguntes a l'equip contrari, respon preguntes, etc...

L'any vinent, segons comentaven: -Profe, sigues o no sigues el nostre tutor, o profe de valencià, anirem i guanyarem.

Amb eixe esperit, es poden fer moltes coses.

Josep Miquel Arques Galiana




divendres, 2 de febrer de 2018

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

DIMARTS 30 DE GENER DE 2018

Sona el despertador, mire el rellotge, les 4:05 del matí; intente centrar-me… hui 30 de gener, 
val, ja sé perquè sona. 
Desperte al meu fill, li costa reaccionar, però això de què la sarna amb gust no pica…
L’equipatge ja el vam preparar el dia anterior, agarrem el cotxe, eixim al carrer i notem
la gèlida nit, que continuarà quan arribem al destí.
Els primers alumnes amb els seus pares ja estan a la porta principal de l’IES Platja de Sant Joan,
nerviosos i excitats. No tots els dies pots anar-te’n amb els teus companys i 
les teues companyes a un viatge.
Viatjaríem a l’estació de terolenca de Javalambre. 
Una estació familiar, amb pistes fàcils, ideal per ensenyar-se a esquiar, 
dividida en dos sectors (Sabina i Lapiaz), amb 9 quilòmetres esquiables.

El viatge és explosiu, amb horaris molt marcats, 
amb l’objectiu de què es puga aprofitar cada moment.
A l’hora prevista arriba el bus, Javier serà el conductor i ens causa bona impressió de primeres, 
sense dir-li res, comença a ordenar les maletes sistemàticament (l’ordre el té interioritzat) 
i donar les advertències pertinents als alumnes. 
Tenim un autobús modern, amb moltes prestacions: wifi, endolls per carregar els mòbils,
 seients còmodes…
Paco Pla, cap de l’expedició, saluda al personal i pregunta si la bossa verda 
que porta el professor Josep Miquel Arques és la farmaciola! Aquest li respon afirmativament.
Manolo Sánchez fa el recompte, 61, Javier, el xòfer, tanca les portes i iniciem l’esperat viatge. 
Acomiadaments fugissers, perquè demà tornarem.
Els nervis de l’inici es calmen una vegada que s’entra per l’autovia cap a València. 
La primera parada tècnica es fa a la Venta de l’Aire, ja en Terol, 
on aprofitem per vestir-nos amb els pantalons de neu i reposar forces. 
En eixa parada ja trobem els primers objectes oblidats: una braga, un passamuntanyes, 
i un mòbil. Mira que hem dit que vagen amb compte!
Encarem la pujada a Javalambre, agarrem el micròfon i els hi expliquem tots els detalls, 
les consideracions i les advertències. 
Són alumnes de 1r i de 2n que necessiten eixes explicacions però, 
que a vegades no les tenen presents. 
Viatjar a la neu, ja no només és un experiència gratificant, sinó que per a molts, 
és la primera vegada que ho fan i prima la maduració, i alguns, l’aprenen.
Hem acomplit l’horari. Paco va pels forfaits, i Manolo i Josep Miquel amb els 61 pel material:
 esquís, pals, votes i casc.
    • Profe, que a mi no me entran.
    • Fill, que tens les botes tancades, que no has sentit les explicacions?
Repartim els forfaits i automàticament un el perd, altre no troba els esquís, 
i alguns ja se’ls han intercanviat, coses del directe.
Però el repartiment dels esquís és lent, i l’estació caldria que el millorés, 
com també la gàbia, perquè ens donaren dues bosses gegants de brossa perquè posàrem 
les sabatilles i quan les arreplegàrem, a més del desordre estaven totes banyades.
A les onze ja estem tots a les pistes. Els primerencs, atrevits, proven sort amb la perxa, 
i els més avançats demanen anar a la perxa de més de l’esquerra. 
Els recordem que a les 12:00 comença el curs, que no es perden molt.
Arriben els monitors puntuals al punt d’encontre, i separen els avançats amb els iniciats. 
Paco, Manolo i Josep Miquel aprofiten les dues hores per esquiar, és el seu temps lliure.
Per cert, si l’any passat entrà una borrasca i no poguérem aprofitar el viatge, enguany, 
el temps era perfecte: sol, temperatura apropiada, i ningú a l’estació, bé, 
nosaltres i tres o quatre autobusos més.
Es fan les dos i altra concentració de l’alumnat; toca dinar, amb un menú bastant apropiat 
i correcte: un primer, un segon, uns postres, però la beguda és massa escassa i 
hem de passar-los aigua a amagades. Per cert, puntualitat anglesa per part de l'alumnat.
L’alumnat dina amb rapidesa i continua esquiant fins que tanquem l’estació. 
També ens hem ensenyat i l’embolic que tinguérem l’any passat el superàrem amb un ordre 
exhaustiu amb els esquís, pals i botes. 
Amb tot se’ns feren les 18.15, hora en què emprenguérem el camí cap a Rubielos de Mora, 
on teníem l’hotel.
Baixem les maletes, i primer organitzem els xics, seguidament les xiques.
 Dutxa obligatòria, hora en la sala de jocs fins l’hora del sopar. 
Altra vegada un sopar correcte: sopa castellana, llom amb creïlles, gelat, 
tot empassat amb aigua.
Els diem que tenen temps lliure fins les 23:30, però alguns reclamen que no poden més
 i volen anar a dormir. Petició concedida. 
Els avisem que demà els sonarà el telèfon de l’habitació aviat, 7:10 del matí.
 Tindrem un dia bastant dur.
DIMECRES 31 DE GENER DE 2018
Sona el telèfon. Els cossos no estan per a bromes, però hem de dir, que altra vegada,
 l’alumnat va estar de categoria, van ser puntuals a l’esmorzar, fins i tot, 
alguns ja tenien la maleta al rebedor de l’hotel. Els diem que esmorzen amb gana,
 que fins l’hora de dinar no tindran res, a no ser que vulguen pagar els preus desorbitats 
que posen les estacions d’esquí. També que s’òmpliguen les botelles, pel mateix motiu.
Fiquem les maletes a l’autobús i marxem cap a l’estació. 
Hi ha silenci en el trajecte, coses del cansament. 
Els expliquem com funcionarà el dia, igual d’intens, però les classes, 
en compte de tenir-les a les 12:00, a les 10:00, i som felicitats pels monitors de 
Javalambre perquè hem sigut l’únic grup que hem estat l’hora. 
La clau, l’haver matinat i la repartició minuciosa del material.
Abans que es desperdiguen, els diem que ens farem la foto conjunta, 
i totes i tots acceptem, mentre algú agafa neu, fa una bola i li la tira a l’amic/ga.
Les classes han sigut aprofitades ja que de no saber res, es van atrevir a anar  
a  la part de Lapiaz, on es troba l’única pista vermella, on quasi no hi ha esquiadors, 
i hi ha el telecabina que puja a la part més alta de l’estació, 2000 metres.
Després de les classes, profes i alumnes, vam poder compartir baixades conjuntes
 per les pistes, i açò, fa que l’alumne trobe humà al professor. 
No només compartim l’esport, sinó l’ajuda al company que ha caigut, 
que et demane que li acostes al bastó, que no pot posar-se la bota a la fixació de l’esquí...
Agafes el telecadira i parles de les experiències d’esquí, 
i comença l’interrogatori complaent per part de l’alumne, i que és un goig, 
aquests moments són un tresor i no es paguen amb diners.
  • Profe, no tindràs aigua?
  • Clar, home.
  • Ei, que són quasi les dos, anem-nos-en a dinar.
  • És veritat, hi ha fam.
     



Altra vegada, puntualitat. Repartim els tiquets del dinar i
 demanem permís per poder dinar els tres professors fora i controlar els esquís, 
ja que el dia anterior, s’intercanviaren esquís.
Vicente, un alumne de 1r de l’ESO, arriba deu minuts tard al dinar, 
s’excusa perquè diu que s’ha pegat una tonya (la detalla amb tots els ets i els uts) 
i quan es descorda la jaqueta, comprovem que no ens enganya, 
perquè la té plena de neu, com els guants.
Els recordem que abans de tornar els esquís, han de tornar el forfait i
 recuperar la fiança de 3€.
I és que el temps ha passat volant. Ja són les 17:15 i estem preparats per a la tornada. 
Els professors reparteixen les botelles d’aigua que han pogut arreplegar a l’hora del dinar, 
i com bons companys i companyes, les comparteixen.
  • Profe, ha estat genial, l’any vinent repetiré. Gràcies per tot!
L’esforç, la feina feta ha sigut recompensada amb eixe GRÀCIES.
Posem una peli perquè es tranquil·litze l’ambient, alguns volen dormir.
Fem la parada tècnica en Massamagrell, i avisem pel micro que arribarem a l’hora prevista,
 i els recordem que demà hi haurà classe!
Paco ens diu que ens passa el testic a Carlos i a Josep Miquel, (perquè vol jubilar-se)
perquè l’any vinent isca igual o millor que aquest meravellós viatge a Javalambre, 
i que de segur que tindran un bon record.
I donar l’agraïment a Paco Pla, per les hores dedicades perquè tot isquera a la perfecció.
Punt i final.
Paco, Manolo i Josep Miquel 

























 MÉS FOTOS: