LLETRES AL VENT

BLOC DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - I.E.S. PLATJA SANT JOAN - ALACANT
#ipsj1819

dimecres, 28 de novembre de 2018

FIGURES RETÒRIQUES


RECURSOS FONÈTICS

Al•literació: repetició en un vers o en una extensió relativament curta d’un text d’uns mateixos sons vocàlics o consonàntics.
Exemple: Pere Peret pintor premiat per Portugal pinta pots i paperines per posar pebre picant.

Onomatopeia: ús de sons per imitar sorolls: Pff!, blup!, splash!

RECURSOS SINTÀCTICS
Hipèrbaton: Canvi de l’ordre de mots o de les lletres d’un mot. En literatura es recorre a aquest recurs per augmentar l’expressivat del text: Per les comes i els fondals ve la vaca, tota sola

Asíndeton: supressió d’elements que servirien usualment d’enllaç. Dóna més velocitat a la frase.

El•lipsi: omissió d’algun element de la frase: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que...

Zeugma: frase en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: Fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries: I va baixar a l’hort i va collir maduixes i es va esgarrinxar les cames i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: Ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o amplificació: Tornar a dir la mateixa cosa de diverses maneres; anar ampliant la idea.

Anàfora: repetició d’una o més paraules a l’inici de la frase o del vers.
Voldria acaronar-te amb els llavis, voldria acaronar-te amb el pensament, amb el temps, voldria acaronar-te més enllà de l’espai.

Epífora: Repetició d’una o diverses paraules al final de frases successives.
de pares pobres, nasquérem pobres i morirem pobres si la vida no ens ofereix riqueses.

Epanadiplosi: Començar i acabar un vers o frase amb la mateixa paraula.
Derrota sempre l’enemic que no et deixa vèncer, venceràs. Derrota, doncs, la derrota.

Joc de paraules: Repetir en una frase, en ordre invers, els elements de l’altra.
Caminava dolçament per la platja; per la platja dolçament caminava.

Paronomàsia: Joc de paraules que consisteix a utilitzar dues paraules de sons semblants, tot i que de significació diferent.

Sinestèsia: Un altre joc de paraules que consisteix a desplaçar un adjectiu d’un camp sensorial a un altre. Per exemple: color agre.

RECURSOS SEMÀNTICS

ANTÍTESI: Fer servir paraules de significat oposat: Jo el foc, tu l’aigua.

PARADOXA: Consisteix a unir dues idees que, en principi, semblen irreconciliables: Viure sense viure que amb tu morir és néixer.

OXÍMORON: Termes que són irreconciliables. L’agrupació Duaners sense fronteres.

GRADACIÓ: Una sèrie significativa ordenada de menys a més o de menys a més. En terra, en fum, en pols, en ombra, en res (Góngora)

HIPÈRBOLE: Exageració en la presentació de la realitat que es vol presentar. Aquell home era gras com una bona de greix que ofegués el món amb el seu pes.

IRONIA: Expressar en clau de burla, el contrari del que es vol comunicar.

SÍMIL o COMPARACIÓ: Consisteix a comparar explícitament el terme real amb l’objecte poètic. Exigeix la presència d’un com: (...) mentre els companys dirien desaprovant-ho: “Com l’ocell que deixa el niu (...)

METÀFORA: La metàfora és igual que la comparació en la qual s’ha eliminat el com. (Els teus ulls són fanals que il•luminen la meva foscor)

SINÈCDOQUE:
. La part pel tot o al contrari: mil caps de bestiar per mil vaques.
. El singular pel plural: el català és garrepa
. L’individu per l’espècie: és un Samsó

METONÍMIA
La causa per l’efecte: els cabells blancs demanen respecte
L’autor per la seva obra: he comprat un Modigliani
El lloc per la cosa d’on prové: un Priorat
L’instrument pel qui l’utilitza: la primera batuta

PROSOPOGRAFIA
Descripció dels trets físics o externs d’una persona.

ETOPEIA
Descripció dels trets morals o interns.


RETRAT
Combinació dels dos anteriors. Si la descripció és molt viva s’anomena hipotiposi

INTERROGACIÓ RETÒRICA
Pregunta que no necessita resposta perquè es dóna per suposada.

APÒSTROFE
Invocació a éssers reals o imaginaris

PERSONIFICACIÓ
Atribuir qualitats humanes a éssers inanimats o abstractes

SENTÈNCIA
Reflexió profunda i taxativa

divendres, 9 de novembre de 2018

HOMENATGE A MARIA MERCEL MARÇAL

Universitat d'Alacant, 9 de novembre de 2018
Este matí quan tornava de l'homenatge a Maria Mercè Marçal llegia unes línies d'Antoni Dalmases, del seu llibre Caos a les aules, on deia:
"Estic, doncs, disposat a jurar amb la mà al cor que l'aula pot ser un lloc divertit sense guixar les taules, ni les parets, sense cridar ni bellugar-se, i encara més: treballant... Sí, treballar pot ser divertit!... I l'alumnat agraeix la presència d'un professor que es diverteixi i s'entusiasmi treballant i fent-los treballar, procurant que quan els nois i noies surtin de classe ho facin amb noves idees, nous dubtes i noves inquietuds que els han provocat l'explicació i els exercicis proposats".
Paraules certeres.
I és que els alumnes de 2n de Batx del grup C, van assistir a l'homenatge de Maria Mercé Marçal, que es va fer a la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant. 

Hi hauria el plat fort, la conferència de l'assagista i coneixedora de l'obra de Maria Mercè Marça, Lluïsa Julià, que ens oferí una visió molt senzilla de la poesia contemporània catalana (des del 1970 fins a la nostra època). 
M. M. M. fou una feminista que des del tres eixos vertebradors: de família pobra, d'una nació oprimida i dona
Aquest és el resultat d'alumnes que tenen passió, [@lanenahbrugal, @albaginer8 o @cristinasoler01], professores [Lliris Picó, Gràcia Jiménez o Victòria Cremades] que organitzen un acte per a conèixer la Literatura Catalana Contemporània amb la xarrada de Lluïsa Julià, fantàstica, l'alumnat de 2n Batxillerat C (els que han cregut en l'activitat extraescolar i s'han portat excel·lentment)...

Amb les instal·lacions de la Facultat d'Educació de la UA, i la presentació de les jornades per part del vicerector, @carlescortescat, o la directora del Departament de Filologia Catalana, Maria Àngels Francés; i el Departament de Valencià del meu Institut, el Platja de Sant Joan.
Et quedes amb eixe bon sabor de boca de saber que fem les coses bé i amb il·lusió. @ UA - Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante

 
Josep Miquel Arques Galiana
Professor de l'IES PLATJA SANT JOAN






dijous, 1 de novembre de 2018

CLASSE INVERTIDA: EXPLICACIÓ DE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA.


L'alumnat de 1r de BATXILLERAT dels grups B i C de l'IES PLATJA SANT JOAN, han experimentat la classe invertida, flipper classroom. I què és una classe invertida. El professor fa una explicació del que vol, i ells s'han de llegir la teoria i després explicar-la a la resta de companys/es, amb diverses metodologies i mètodes: apps, explicacions magistrals, amb el constructivisme...
Una nova experiència que els ha agradat.
PPT SOBRE LA VARIACIÓ:
https://classroom.google.com/u/0/g/tg/MTc3MDgzMDc3NTZa/MjI4Njk3MDIzOTFa#NzI5ODc3NDg0Nlpa 
KAHOOT: https://play.kahoot.it/#/?quizId=41940947-0729-4f76-b408-27420ef254b9

Alguns exemples bons:








diumenge, 16 de setembre de 2018

COMENCEM UN NOU CURS

BENVINGUTS I BENVIGUDES
Un nou curs comencem amb moltes ganes. Amb idees noves. Amb ganes de fer-ho bé.
I per això volem compartir la il·lusió que tenim la volem transmetre amb ganes, perquè el curs 2018/2019 siga el curs, eixe que mai oblidaràs.
Posa-li ganes, no decaigues, lluita pel que creus i de segur que ho aconseguiràs.
Som l'IES PLATJA DE SANT JOAN!!!!

diumenge, 13 de maig de 2018

DILO EN VOZ ALTA Y NOS REÍMOS TODOS


DE FERNANDO J. LÓPEZ
Al meu estimat Javi el d’anglés
No es pot dir més clar ni més alt. El llibre de Fernado J. López (@Nando_J), Dilo en voz alta y nos reímos todos (Planeta), és una crítica de la realitat del nostre dia a dia a les aules. Qualsevol paregut amb la realitat... com diria aquell.
I és eixa lectura quasi obligatòria que hauria de fer qualsevol que estigués en aquest àmbit. No s’havia publicat res tan bo des d’aquell mític llibre Petita crònica d'un professor a secundària del Toni Sala pel 2001. Dèsset anys han passat i la realitat no ha canviat massa que diguem. 

I és eixa lectura que haurien de llegir els “professors tòxics” de qui parla al llibre, o dels pares/mares que contaminen l’ambient, o dels polítics/pedagogs que creen lleis educatives sense haver trepitjar una aula.
I és eixe tipus de lectura que haurien de llegir els/les futurs/es mestres, o els i les futurs/eres professors/eres en eixos “obligatoris” màsters de secundària.
Et sents identificat en cada pàgina i li dónes la raó en tot moment al professor López, però és que té més raó que un sant.
Sí, és una crítica exagerada, és una crítica mordaç, amb humor negre, i que no voldries que fóra realitat el que estàs llegint, però hi és. No tot és de color rosa en una escoleta, escola o IES, però la nostra professió, a vegades he pensat que és innata, i l’has de dur per dins.
T’enganxa. Qui l’ha llegit, l’ha enganxat, estic més que segur! Perquè l’anècdota de la bibliografia (no farem espòiler, com em diuen els de 1r de l’ESO) és mitològica, grandiloqüent, i tots/es hem tingut alguna el primer dia de classe, amb eixa il·lusió mítica que t’inicia dins d’una aula, en un viatge sense rumb. La meua va ser pitjor que la del llibre. 

Recorde que el primer dia de classe (em vam dir hora, lloc i llibre, res més), a l’entrar a l’aula, vaig veure 45 tíos més grans que jo, amb solapada experiència, en un curs de valencià per a professors.
 Em vaig posar massa nerviós, vaig anar a l’excusat (vàter, comú o wc, com diu l’amic Juli Martínez al seu llibre sociolingüístic) i no em vaig recordar de pujar-me la bragueta. Em vaig presentar als oients i un dels presents, va alçar la mà, (il·lús que era, pensant-me que aniria a fer la primera pregunta sobre la matèria) i em va soltar això de... eres poeta? Tothom va voler recolzar-lo amb una gran rialla compartida, que no vaig seguir... Volia que em el món em tragara.
Tots/es, els que ens dediquem açò, que ens agrada (i no saps perquè t’apassiona tant) i volem canviar la societat, com molt bé diu al magnífic epígraf, amb un clarió, hem de començar per mirar-nos el melic i saber riure’s d’un mateix, reconèixer les errades per canviar-les, i millorar. Tenim alumnat del segle xxi, i metodologies, la gran majoria del xx, per no dir del xix.
Allà pel 2000 vaig començar amb açò de la docència. En el meu estimat col·legi concertat Pedro Herrero. Allà vivíem el que fèiem. Allà tenim nombroses històries que també donarien per a un llibre com el de @diloenvozaltaynosreimostodos. Amb l’Iñaki, el Javi, el Vicente, el Salva, Menjacaps, la Conxi, i eixes històries (la del trabuc, la de la piscina, el bateig de companys...). Infinitat d’excursions, de viatges, d’activitats, de disfressar el cole per als carnestoltes, de... del que ens agrada fer amb un fi comú, educar vs ensenyar.
Vaig canviar d’aires allà pel 2009, per això d’aprovar una oposició, amb 0,5 punts d’experiència docent perquè no me la volgueren reconèixer (sembla que en concertada feia distint que en la pública), i vaig parar al Berlanga (Sant Joan d’Alacant). No podré oblidar al col·lega Miquel Gomis i la resta, i el grup (com també diu al llibre) de sibarites, als dinarets que fèiem a Benimagrell on canviàvem el món després de dues botelles de vi blanc, que empassàvem amb un deliciós caldero.
Després vaig passar a un infern, en un d’eixos instituts que ixen a la tele, (amb baralles, problemes de conducta, etc.) i que la directiva del centre feia cas omís, fins que una família perillosa ens va amenaçar de mort i ens adonàrem que allò no era cap peli, perquè els Nacionals en deien el recorregut que havíem de fer cada dia per arribar a l’IES. Encara conserve a la meua pell la psoriasi d’aquell any. I que l’alumnat necessitava eixa disciplina del professor i l'atenció, que els feren cas, perquè es sa casa, era un infern i l’IES era la seua salvació, la seua fugida.
A l’Assumpció (Elx), el primer institut, el de la bragueta, vaig retornar amb condicions laborals difícils (tenia classe de matí i de vesprada) i feia dotze horetes. Però també compartírem moments inoblidables amb el Toni Torres i la seua dona, el Toni Esteve, la Susi, Antonio de Matemàtiques.
I vaig arribar, després de 7 anys al destí definitiu. Al que és ara ma casa al llarg de huit hores, l’IES Platja de Sant Joan (Alacant). On tinc amb un grapat de profes que creuen que amb açò de ser mestre podem millorar la vida del nostre alumnat.
Que podem canviar el pensament de la societat perquè no diguen que tenim tres mesos de faena, cobrem molt i fem poca faena. La gran majoria de pares/mares i alumnes saben, els que estem implicats, que això no és cert, i que tot el treball, l’esforç que fem, que fan (pares/mares, alumnat) té uns objectius i unes metes que aconseguim.
Cal seguir treballant, caldrà seguir treballant perquè cap pare et diga que para que quiere estudiar matemáticas si se dedicará a las artes plásticas, o l’alumne que et diu: y eso, ¿para que sirve?
Caldria començar, com denuncia o mana el llibre de López, riure’s de nosaltres mateixa (el primer) i contar (sense pèls a la llengua) el que amaga el dia a dia en un centre escolar, on saps com entres però no mai com ixes.
Esperarem el premi gratificant d’un alumne o d’un pare o d’una mare, que al final del curs, et dirà la paraula màgica que et farà començar un nou curs, amb més il·lusió i un any més d’experiència: GRÀCIES PROFE!
Josep Miquel Arques Galiana

dissabte, 10 de març de 2018

PARTICIPEM A LES VII OLIMPÍADES DE FILOLOGIA CATALANA

L'alumnat de 2n de BAT de l'IES Platja Sant Joan va participar, per segon any  consecutiu, en les Olimpíades de Filologia Catalana que es van realitzar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA el divendres 8 de març de 2018.

Després d'una fase prèvia, del 8 de gener al 23 de febrer, on es realitza una gimcana virtual, on participaren voluntàriament l'alumnat dels grups B i C, es fa la selecció que passa directament a la final.
En el nostre cas arribaren 4 alumnes: Agostina Martínez Rosas (2n BAT B) i Laura Rico Casanova, José Manuel P. Llopis i Maria Baldaquí Lillo, tots tres de 2n BAT C.
Una fase final on realitzen un test que es compon d'una bateria de preguntes que tenen a veure amb preguntes que eixiran a l'examen de la PAU, de la matèria Llengua i Literatura: Valencià, amb un temps de 45'. Es valora el temps d'acabament i les respostes correctes.

Mentre els finalistes estan realitzant la prova, la resta (professorat i alumnat que ha anat adonar-los suport) visiten el MUA (Museu de la Universitat d'Alacant) on vam poder veure dues exposicions itinerants bastants interessants i el CAU (Centre d'Autoaprenentatge).

Una vegada finalitzada la prova, el Departament de Filologia Catalana ofereix una picaeta a tothom i s'aprofita l'avinentesa per unes fotos en el photocall que col·loca l'associació cívica de la llengua EL TEMPIR d'Elx. 
Nosaltres vam aprofitar per fer-nos unes quantes, amb els finalistes i amb els companys i les companyes que els van acompanyar.




La darrera part, la més interessant, on es conten com és el grau de Filologia Catalana. La mantenidora i directora de les Olimpíades, ens va donar 10 raons per estudiar aquest grau, que és el segon en la UA que estadísticament l'alumnat troba faena després d'obtenir-lo.

I quatre alumnes que estan estudiant el grau ens van explicar, de primera mà, la seua experiència personal. Elegits amb una finalitat: un que havia estat d'ERASMUS a Montpellier i a Itàlia, una alumna que feia un programa de ràdio, una que estudiava el doble grau i una alumna de Torrevella que es va enamorar del valencià i que no es penedeix d'haver agafat aquest grau, tot i els impediments del seus pares.
La part final, la més emocionant, on digueren els guardonats. Nosaltres no tinguérem sort, però vam estar, que era el més important.


Si l'any passat només vam anar 3 alumnes, enguany n'érem 9, i esperem que l'any 2019, en siguem tres vegades més.

diumenge, 4 de març de 2018

Calcs del castellà que podem evitar (XXI)

Ací teniu una pàgina on podeu resoldre dubtes de calc en castellà.
PREMEU A LA FOTO
https://lagrapadora.wordpress.com/2016/07/18/calcs-del-castella-que-podem-evitar-xxi/

dimarts, 20 de febrer de 2018

ALUMNES DE 2n DE BAT RECOMANEN SER JOAN FUSTER DE BROMERA

Alumnat de 2n de BAT recomana l'obra llegida a classe Ser Joan Fuster de l'editorial Bromera.
Han participat en la segona edició del concurs que organitza l'editorial Bromera: EMOCIONA'T AMB LA LECTURA. El canal on el publiquen duu el mateix nom.
Ací us deixem els vídeos:
MARIA BALDAQUÍ 2n BAT C

DANA SANJUAN 2n BAT C


LÍDIA, MIREIA I ALEJANDRA 2n BAT B

SÍLVIA, JÖELLE I ELVIRA 2n BAT B


divendres, 9 de febrer de 2018

PARTICIPEM A LA LLIGA DEBAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El passat 8 de febrer de 2018, l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Platja Sant Joan (#iespsj) va participar a la Lliga Debat 2018 de Secundària i Batxillerat. 
Participàrem amb dos equips i calia debatre sobre el tema "L'Humor té límits?"
En primer lloc debatérem entre nosaltres ja que per qüestions de calendari no es pogué arreglar d'altra manera. A les dotze tinguérem el debat contra l'IES Pare Victòria d'Alcoi i seguidament, el segon equip, debatí contra l'IES Enric Valor de Castalla.
Hem de dir que estàvem un poc verds, que ens agarrà el bou, i que els altres dos equips cursaven 1r i 2n de BATX, cosa que feia més difícil passar a la fase final, però això no fou inconvenient perquè l'alumna del nostre IES lluità amb orgull.

Hem de tenir en compte que el nostre alumnat repon a unes característiques lingüístiques diferents dels contrincants, ja que la seua llengua materna no és el valencià, que la formalitat del discurs era altre entrebanc però, amb tot, no van defallir i l'orgull els pogué.





Una activitat on es fa classe, companyonia, la tensió del moment, els ànims que es donaven entre ells... i aquesta ha sigut la grandesa del debat i ens hem de sentir més que orgullosos. Van competir 10 però va estar tota la classe expectant.


I a més, ho vam passar merament bé, cosa que acompleix l'objectiu.


A més, l'evolució d'aprenentatge va ser enormement exponencial, posant-se amb situació, fent preguntes a l'equip contrari, respon preguntes, etc...

L'any vinent, segons comentaven: -Profe, sigues o no sigues el nostre tutor, o profe de valencià, anirem i guanyarem.

Amb eixe esperit, es poden fer moltes coses.

Josep Miquel Arques Galiana