LLETRES AL VENT

BLOC DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - I.E.S. PLATJA SANT JOAN - ALACANT #iespsj

dissabte, 10 de març de 2018

PARTICIPEM A LES VII OLIMPÍADES DE FILOLOGIA CATALANA

L'alumnat de 2n de BAT de l'IES Platja Sant Joan va participar, per segon any  consecutiu, en les Olimpíades de Filologia Catalana que es van realitzar en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA el divendres 8 de març de 2018.

Després d'una fase prèvia, del 8 de gener al 23 de febrer, on es realitza una gimcana virtual, on participaren voluntàriament l'alumnat dels grups B i C, es fa la selecció que passa directament a la final.
En el nostre cas arribaren 4 alumnes: Agostina Martínez Rosas (2n BAT B) i Laura Rico Casanova, José Manuel P. Llopis i Maria Baldaquí Lillo, tots tres de 2n BAT C.
Una fase final on realitzen un test que es compon d'una bateria de preguntes que tenen a veure amb preguntes que eixiran a l'examen de la PAU, de la matèria Llengua i Literatura: Valencià, amb un temps de 45'. Es valora el temps d'acabament i les respostes correctes.

Mentre els finalistes estan realitzant la prova, la resta (professorat i alumnat que ha anat adonar-los suport) visiten el MUA (Museu de la Universitat d'Alacant) on vam poder veure dues exposicions itinerants bastants interessants i el CAU (Centre d'Autoaprenentatge).

Una vegada finalitzada la prova, el Departament de Filologia Catalana ofereix una picaeta a tothom i s'aprofita l'avinentesa per unes fotos en el photocall que col·loca l'associació cívica de la llengua EL TEMPIR d'Elx. 
Nosaltres vam aprofitar per fer-nos unes quantes, amb els finalistes i amb els companys i les companyes que els van acompanyar.




La darrera part, la més interessant, on es conten com és el grau de Filologia Catalana. La mantenidora i directora de les Olimpíades, ens va donar 10 raons per estudiar aquest grau, que és el segon en la UA que estadísticament l'alumnat troba faena després d'obtenir-lo.

I quatre alumnes que estan estudiant el grau ens van explicar, de primera mà, la seua experiència personal. Elegits amb una finalitat: un que havia estat d'ERASMUS a Montpellier i a Itàlia, una alumna que feia un programa de ràdio, una que estudiava el doble grau i una alumna de Torrevella que es va enamorar del valencià i que no es penedeix d'haver agafat aquest grau, tot i els impediments del seus pares.
La part final, la més emocionant, on digueren els guardonats. Nosaltres no tinguérem sort, però vam estar, que era el més important.


Si l'any passat només vam anar 3 alumnes, enguany n'érem 9, i esperem que l'any 2019, en siguem tres vegades més.

diumenge, 4 de març de 2018

Calcs del castellà que podem evitar (XXI)

Ací teniu una pàgina on podeu resoldre dubtes de calc en castellà.
PREMEU A LA FOTO
https://lagrapadora.wordpress.com/2016/07/18/calcs-del-castella-que-podem-evitar-xxi/

dimarts, 20 de febrer de 2018

ALUMNES DE 2n DE BAT RECOMANEN SER JOAN FUSTER DE BROMERA

Alumnat de 2n de BAT recomana l'obra llegida a classe Ser Joan Fuster de l'editorial Bromera.
Han participat en la segona edició del concurs que organitza l'editorial Bromera: EMOCIONA'T AMB LA LECTURA. El canal on el publiquen duu el mateix nom.
Ací us deixem els vídeos:
MARIA BALDAQUÍ 2n BAT C

DANA SANJUAN 2n BAT C


LÍDIA, MIREIA I ALEJANDRA 2n BAT B

SÍLVIA, JÖELLE I ELVIRA 2n BAT B


divendres, 9 de febrer de 2018

PARTICIPEM A LA LLIGA DEBAT DE SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

El passat 8 de febrer de 2018, l'alumnat de 4t d'ESO de l'IES Platja Sant Joan (#iespsj) va participar a la Lliga Debat 2018 de Secundària i Batxillerat. 
Participàrem amb dos equips i calia debatre sobre el tema "L'Humor té límits?"
En primer lloc debatérem entre nosaltres ja que per qüestions de calendari no es pogué arreglar d'altra manera. A les dotze tinguérem el debat contra l'IES Pare Victòria d'Alcoi i seguidament, el segon equip, debatí contra l'IES Enric Valor de Castalla.
Hem de dir que estàvem un poc verds, que ens agarrà el bou, i que els altres dos equips cursaven 1r i 2n de BATX, cosa que feia més difícil passar a la fase final, però això no fou inconvenient perquè l'alumna del nostre IES lluità amb orgull.

Hem de tenir en compte que el nostre alumnat repon a unes característiques lingüístiques diferents dels contrincants, ja que la seua llengua materna no és el valencià, que la formalitat del discurs era altre entrebanc però, amb tot, no van defallir i l'orgull els pogué.





Una activitat on es fa classe, companyonia, la tensió del moment, els ànims que es donaven entre ells... i aquesta ha sigut la grandesa del debat i ens hem de sentir més que orgullosos. Van competir 10 però va estar tota la classe expectant.


I a més, ho vam passar merament bé, cosa que acompleix l'objectiu.


A més, l'evolució d'aprenentatge va ser enormement exponencial, posant-se amb situació, fent preguntes a l'equip contrari, respon preguntes, etc...

L'any vinent, segons comentaven: -Profe, sigues o no sigues el nostre tutor, o profe de valencià, anirem i guanyarem.

Amb eixe esperit, es poden fer moltes coses.

Josep Miquel Arques Galiana




divendres, 2 de febrer de 2018

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

CRÒNICA BLANCA: “JAVALAMBRE 2018”

DIMARTS 30 DE GENER DE 2018

Sona el despertador, mire el rellotge, les 4:05 del matí; intente centrar-me… hui 30 de gener, 
val, ja sé perquè sona. 
Desperte al meu fill, li costa reaccionar, però això de què la sarna amb gust no pica…
L’equipatge ja el vam preparar el dia anterior, agarrem el cotxe, eixim al carrer i notem
la gèlida nit, que continuarà quan arribem al destí.
Els primers alumnes amb els seus pares ja estan a la porta principal de l’IES Platja de Sant Joan,
nerviosos i excitats. No tots els dies pots anar-te’n amb els teus companys i 
les teues companyes a un viatge.
Viatjaríem a l’estació de terolenca de Javalambre. 
Una estació familiar, amb pistes fàcils, ideal per ensenyar-se a esquiar, 
dividida en dos sectors (Sabina i Lapiaz), amb 9 quilòmetres esquiables.

El viatge és explosiu, amb horaris molt marcats, 
amb l’objectiu de què es puga aprofitar cada moment.
A l’hora prevista arriba el bus, Javier serà el conductor i ens causa bona impressió de primeres, 
sense dir-li res, comença a ordenar les maletes sistemàticament (l’ordre el té interioritzat) 
i donar les advertències pertinents als alumnes. 
Tenim un autobús modern, amb moltes prestacions: wifi, endolls per carregar els mòbils,
 seients còmodes…
Paco Pla, cap de l’expedició, saluda al personal i pregunta si la bossa verda 
que porta el professor Josep Miquel Arques és la farmaciola! Aquest li respon afirmativament.
Manolo Sánchez fa el recompte, 61, Javier, el xòfer, tanca les portes i iniciem l’esperat viatge. 
Acomiadaments fugissers, perquè demà tornarem.
Els nervis de l’inici es calmen una vegada que s’entra per l’autovia cap a València. 
La primera parada tècnica es fa a la Venta de l’Aire, ja en Terol, 
on aprofitem per vestir-nos amb els pantalons de neu i reposar forces. 
En eixa parada ja trobem els primers objectes oblidats: una braga, un passamuntanyes, 
i un mòbil. Mira que hem dit que vagen amb compte!
Encarem la pujada a Javalambre, agarrem el micròfon i els hi expliquem tots els detalls, 
les consideracions i les advertències. 
Són alumnes de 1r i de 2n que necessiten eixes explicacions però, 
que a vegades no les tenen presents. 
Viatjar a la neu, ja no només és un experiència gratificant, sinó que per a molts, 
és la primera vegada que ho fan i prima la maduració, i alguns, l’aprenen.
Hem acomplit l’horari. Paco va pels forfaits, i Manolo i Josep Miquel amb els 61 pel material:
 esquís, pals, votes i casc.
    • Profe, que a mi no me entran.
    • Fill, que tens les botes tancades, que no has sentit les explicacions?
Repartim els forfaits i automàticament un el perd, altre no troba els esquís, 
i alguns ja se’ls han intercanviat, coses del directe.
Però el repartiment dels esquís és lent, i l’estació caldria que el millorés, 
com també la gàbia, perquè ens donaren dues bosses gegants de brossa perquè posàrem 
les sabatilles i quan les arreplegàrem, a més del desordre estaven totes banyades.
A les onze ja estem tots a les pistes. Els primerencs, atrevits, proven sort amb la perxa, 
i els més avançats demanen anar a la perxa de més de l’esquerra. 
Els recordem que a les 12:00 comença el curs, que no es perden molt.
Arriben els monitors puntuals al punt d’encontre, i separen els avançats amb els iniciats. 
Paco, Manolo i Josep Miquel aprofiten les dues hores per esquiar, és el seu temps lliure.
Per cert, si l’any passat entrà una borrasca i no poguérem aprofitar el viatge, enguany, 
el temps era perfecte: sol, temperatura apropiada, i ningú a l’estació, bé, 
nosaltres i tres o quatre autobusos més.
Es fan les dos i altra concentració de l’alumnat; toca dinar, amb un menú bastant apropiat 
i correcte: un primer, un segon, uns postres, però la beguda és massa escassa i 
hem de passar-los aigua a amagades. Per cert, puntualitat anglesa per part de l'alumnat.
L’alumnat dina amb rapidesa i continua esquiant fins que tanquem l’estació. 
També ens hem ensenyat i l’embolic que tinguérem l’any passat el superàrem amb un ordre 
exhaustiu amb els esquís, pals i botes. 
Amb tot se’ns feren les 18.15, hora en què emprenguérem el camí cap a Rubielos de Mora, 
on teníem l’hotel.
Baixem les maletes, i primer organitzem els xics, seguidament les xiques.
 Dutxa obligatòria, hora en la sala de jocs fins l’hora del sopar. 
Altra vegada un sopar correcte: sopa castellana, llom amb creïlles, gelat, 
tot empassat amb aigua.
Els diem que tenen temps lliure fins les 23:30, però alguns reclamen que no poden més
 i volen anar a dormir. Petició concedida. 
Els avisem que demà els sonarà el telèfon de l’habitació aviat, 7:10 del matí.
 Tindrem un dia bastant dur.
DIMECRES 31 DE GENER DE 2018
Sona el telèfon. Els cossos no estan per a bromes, però hem de dir, que altra vegada,
 l’alumnat va estar de categoria, van ser puntuals a l’esmorzar, fins i tot, 
alguns ja tenien la maleta al rebedor de l’hotel. Els diem que esmorzen amb gana,
 que fins l’hora de dinar no tindran res, a no ser que vulguen pagar els preus desorbitats 
que posen les estacions d’esquí. També que s’òmpliguen les botelles, pel mateix motiu.
Fiquem les maletes a l’autobús i marxem cap a l’estació. 
Hi ha silenci en el trajecte, coses del cansament. 
Els expliquem com funcionarà el dia, igual d’intens, però les classes, 
en compte de tenir-les a les 12:00, a les 10:00, i som felicitats pels monitors de 
Javalambre perquè hem sigut l’únic grup que hem estat l’hora. 
La clau, l’haver matinat i la repartició minuciosa del material.
Abans que es desperdiguen, els diem que ens farem la foto conjunta, 
i totes i tots acceptem, mentre algú agafa neu, fa una bola i li la tira a l’amic/ga.
Les classes han sigut aprofitades ja que de no saber res, es van atrevir a anar  
a  la part de Lapiaz, on es troba l’única pista vermella, on quasi no hi ha esquiadors, 
i hi ha el telecabina que puja a la part més alta de l’estació, 2000 metres.
Després de les classes, profes i alumnes, vam poder compartir baixades conjuntes
 per les pistes, i açò, fa que l’alumne trobe humà al professor. 
No només compartim l’esport, sinó l’ajuda al company que ha caigut, 
que et demane que li acostes al bastó, que no pot posar-se la bota a la fixació de l’esquí...
Agafes el telecadira i parles de les experiències d’esquí, 
i comença l’interrogatori complaent per part de l’alumne, i que és un goig, 
aquests moments són un tresor i no es paguen amb diners.
  • Profe, no tindràs aigua?
  • Clar, home.
  • Ei, que són quasi les dos, anem-nos-en a dinar.
  • És veritat, hi ha fam.
     



Altra vegada, puntualitat. Repartim els tiquets del dinar i
 demanem permís per poder dinar els tres professors fora i controlar els esquís, 
ja que el dia anterior, s’intercanviaren esquís.
Vicente, un alumne de 1r de l’ESO, arriba deu minuts tard al dinar, 
s’excusa perquè diu que s’ha pegat una tonya (la detalla amb tots els ets i els uts) 
i quan es descorda la jaqueta, comprovem que no ens enganya, 
perquè la té plena de neu, com els guants.
Els recordem que abans de tornar els esquís, han de tornar el forfait i
 recuperar la fiança de 3€.
I és que el temps ha passat volant. Ja són les 17:15 i estem preparats per a la tornada. 
Els professors reparteixen les botelles d’aigua que han pogut arreplegar a l’hora del dinar, 
i com bons companys i companyes, les comparteixen.
  • Profe, ha estat genial, l’any vinent repetiré. Gràcies per tot!
L’esforç, la feina feta ha sigut recompensada amb eixe GRÀCIES.
Posem una peli perquè es tranquil·litze l’ambient, alguns volen dormir.
Fem la parada tècnica en Massamagrell, i avisem pel micro que arribarem a l’hora prevista,
 i els recordem que demà hi haurà classe!
Paco ens diu que ens passa el testic a Carlos i a Josep Miquel, (perquè vol jubilar-se)
perquè l’any vinent isca igual o millor que aquest meravellós viatge a Javalambre, 
i que de segur que tindran un bon record.
I donar l’agraïment a Paco Pla, per les hores dedicades perquè tot isquera a la perfecció.
Punt i final.
Paco, Manolo i Josep Miquel 

























 MÉS FOTOS:

dimecres, 20 de desembre de 2017

VISITA AL BETLEM DEL TIRISITI (ALCOI) I POU DEL SURDO (XIXONA)

El passat dimarts 19 de desembre, l'alumnat de 1r ESO, 103 alumnes, amb la companyonia del professorat: Carmina Carmona, Rosa Lloret, Anna Santacreu i Josep Miquel Arques, visitàrem el que ja és una eixida tradicional, el betlem del Tirisiti a Alcoi.
Betlem declarat Bé d'Interés Cultural, i que marca l'inici dels Nadals. Entràrem a la sessió de les 10:30, ple de gom a gom, amb alumnat d'altres col·legis i instituts.
La seua duració és breu, 28' però que fa que no siga pesat. Es canta, es fan palmes, es pregunta, s'interactua.
Esmorzàrem a la plaça de Dins, i ens férem el que ja considerem la tradicional fotografia. 
 PROFESSORAT
 ALUMNAT
Després ens dirigírem cap al port de la Carrasqueta, paràrem els busos i caminàrem, un per la senda ecològica, altres per la pista que conduïa al Pou del Surdo.
SELFIE AL POU DEL SURDO
 VISTES

 EXPLICACIÓ DEL FUNCIONAMENT DEL POU
Els férem una breu xarrada sobre la funcionalitat dels Pous de Neu que hi ha repartits. Els ensenyàrem les marques que indiquen els camins, i l'arbre de la Carrasca, que dóna nom a la serra de la Carrasqueta.


 CAP A CASA
Una bona jornada de disbauxa, necessària i quasi obligatòria.
L'any vinent, de segur que repetirem.


dijous, 7 de desembre de 2017

VISITA A XIXONA

Aprofitant l'esdeveniment de la Fira de Nadal de Xixona, els pares i les mares de 4tA, juntament amb l'alumnat (alguns) i el professor Josep Miquel Arques, organitzàrem una nova activitat que tenia dos bons objectius:
1r Conéixer Xixona (Fàbrica de Primitivo Rovira, Casc Antic i la Fira de Nadal)
2n Fer una socialització.
Així que el dia 6 de desembre del 2017 quedàrem a les 9:00 hores a les portes de la fàbrica de Primitivo Rovira, on ens ensenyaren l'empresa de fabricació artesanal del producte insígnia de la ciutat torronera.
Bona visita perquè a més de les explicacions que ens feren, podíem veure a peu de canó la confecció del torró (xixona, torró de pedra, pastissos de glòria, el torró de xocolata) amb degustacions incloses.
Pausa-Café a la  Societat centenària del Trabajo, i cap a les 10:30 iniciàrem la visita historicocultural pel Casc Antic de Xixona: Placeta e la presó, església nova i vella, font NOva, font dels Rosers, Castell, casa de la Torre Blai, passeig de la Mandola, carrer Raval, forn del Raval, carrer de les Parres fins la Plaça, amb breus explicacions del professor-amfitrió i després a gaudir de l'ambient firer.
Una nova activitat amb la qual es crea un clima de convivència fora de l'àmbit acadèmic, on posem cara als pares i a les mares, on coneixem al professor en altre hàbitat i fa que es crea una nova empatia.
Molt bon sabor de boca que fa que es plantege una segona eixida socialitzadora.