LLETRES AL VENT

BLOC DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ - I.E.S. PLATJA SANT JOAN - ALACANT
#ipsj1819

dimecres, 28 de novembre del 2018

FIGURES RETÒRIQUES


RECURSOS FONÈTICS

Al•literació: repetició en un vers o en una extensió relativament curta d’un text d’uns mateixos sons vocàlics o consonàntics.
Exemple: Pere Peret pintor premiat per Portugal pinta pots i paperines per posar pebre picant.

Onomatopeia: ús de sons per imitar sorolls: Pff!, blup!, splash!

RECURSOS SINTÀCTICS
Hipèrbaton: Canvi de l’ordre de mots o de les lletres d’un mot. En literatura es recorre a aquest recurs per augmentar l’expressivat del text: Per les comes i els fondals ve la vaca, tota sola

Asíndeton: supressió d’elements que servirien usualment d’enllaç. Dóna més velocitat a la frase.

El•lipsi: omissió d’algun element de la frase: No diguis mai burro a ningú que no ho sigui més que...

Zeugma: frase en què una paraula ja dita se sobreentén.

Polisíndeton: Fenomen contrari a l’asíndeton, consistent en la utilització de conjuncions innecessàries: I va baixar a l’hort i va collir maduixes i es va esgarrinxar les cames i va acabar cansadíssima.

Sinonímia: acumulació de sinònims. És covard, baix, rastrer, traïdor.

Epítet: Ús d’adjectius que es poden arribar a considerar innecessaris. La blanca neu, l’aigua líquida.

Paràfrasi o amplificació: Tornar a dir la mateixa cosa de diverses maneres; anar ampliant la idea.

Anàfora: repetició d’una o més paraules a l’inici de la frase o del vers.
Voldria acaronar-te amb els llavis, voldria acaronar-te amb el pensament, amb el temps, voldria acaronar-te més enllà de l’espai.

Epífora: Repetició d’una o diverses paraules al final de frases successives.
de pares pobres, nasquérem pobres i morirem pobres si la vida no ens ofereix riqueses.

Epanadiplosi: Començar i acabar un vers o frase amb la mateixa paraula.
Derrota sempre l’enemic que no et deixa vèncer, venceràs. Derrota, doncs, la derrota.

Joc de paraules: Repetir en una frase, en ordre invers, els elements de l’altra.
Caminava dolçament per la platja; per la platja dolçament caminava.

Paronomàsia: Joc de paraules que consisteix a utilitzar dues paraules de sons semblants, tot i que de significació diferent.

Sinestèsia: Un altre joc de paraules que consisteix a desplaçar un adjectiu d’un camp sensorial a un altre. Per exemple: color agre.

RECURSOS SEMÀNTICS

ANTÍTESI: Fer servir paraules de significat oposat: Jo el foc, tu l’aigua.

PARADOXA: Consisteix a unir dues idees que, en principi, semblen irreconciliables: Viure sense viure que amb tu morir és néixer.

OXÍMORON: Termes que són irreconciliables. L’agrupació Duaners sense fronteres.

GRADACIÓ: Una sèrie significativa ordenada de menys a més o de menys a més. En terra, en fum, en pols, en ombra, en res (Góngora)

HIPÈRBOLE: Exageració en la presentació de la realitat que es vol presentar. Aquell home era gras com una bona de greix que ofegués el món amb el seu pes.

IRONIA: Expressar en clau de burla, el contrari del que es vol comunicar.

SÍMIL o COMPARACIÓ: Consisteix a comparar explícitament el terme real amb l’objecte poètic. Exigeix la presència d’un com: (...) mentre els companys dirien desaprovant-ho: “Com l’ocell que deixa el niu (...)

METÀFORA: La metàfora és igual que la comparació en la qual s’ha eliminat el com. (Els teus ulls són fanals que il•luminen la meva foscor)

SINÈCDOQUE:
. La part pel tot o al contrari: mil caps de bestiar per mil vaques.
. El singular pel plural: el català és garrepa
. L’individu per l’espècie: és un Samsó

METONÍMIA
La causa per l’efecte: els cabells blancs demanen respecte
L’autor per la seva obra: he comprat un Modigliani
El lloc per la cosa d’on prové: un Priorat
L’instrument pel qui l’utilitza: la primera batuta

PROSOPOGRAFIA
Descripció dels trets físics o externs d’una persona.

ETOPEIA
Descripció dels trets morals o interns.


RETRAT
Combinació dels dos anteriors. Si la descripció és molt viva s’anomena hipotiposi

INTERROGACIÓ RETÒRICA
Pregunta que no necessita resposta perquè es dóna per suposada.

APÒSTROFE
Invocació a éssers reals o imaginaris

PERSONIFICACIÓ
Atribuir qualitats humanes a éssers inanimats o abstractes

SENTÈNCIA
Reflexió profunda i taxativa

divendres, 9 de novembre del 2018

HOMENATGE A MARIA MERCEL MARÇAL

Universitat d'Alacant, 9 de novembre de 2018
Este matí quan tornava de l'homenatge a Maria Mercè Marçal llegia unes línies d'Antoni Dalmases, del seu llibre Caos a les aules, on deia:
"Estic, doncs, disposat a jurar amb la mà al cor que l'aula pot ser un lloc divertit sense guixar les taules, ni les parets, sense cridar ni bellugar-se, i encara més: treballant... Sí, treballar pot ser divertit!... I l'alumnat agraeix la presència d'un professor que es diverteixi i s'entusiasmi treballant i fent-los treballar, procurant que quan els nois i noies surtin de classe ho facin amb noves idees, nous dubtes i noves inquietuds que els han provocat l'explicació i els exercicis proposats".
Paraules certeres.
I és que els alumnes de 2n de Batx del grup C, van assistir a l'homenatge de Maria Mercé Marçal, que es va fer a la Facultat d'Educació de la Universitat d'Alacant. 

Hi hauria el plat fort, la conferència de l'assagista i coneixedora de l'obra de Maria Mercè Marça, Lluïsa Julià, que ens oferí una visió molt senzilla de la poesia contemporània catalana (des del 1970 fins a la nostra època). 
M. M. M. fou una feminista que des del tres eixos vertebradors: de família pobra, d'una nació oprimida i dona
Aquest és el resultat d'alumnes que tenen passió, [@lanenahbrugal, @albaginer8 o @cristinasoler01], professores [Lliris Picó, Gràcia Jiménez o Victòria Cremades] que organitzen un acte per a conèixer la Literatura Catalana Contemporània amb la xarrada de Lluïsa Julià, fantàstica, l'alumnat de 2n Batxillerat C (els que han cregut en l'activitat extraescolar i s'han portat excel·lentment)...

Amb les instal·lacions de la Facultat d'Educació de la UA, i la presentació de les jornades per part del vicerector, @carlescortescat, o la directora del Departament de Filologia Catalana, Maria Àngels Francés; i el Departament de Valencià del meu Institut, el Platja de Sant Joan.
Et quedes amb eixe bon sabor de boca de saber que fem les coses bé i amb il·lusió. @ UA - Universitat d'Alacant / Universidad de Alicante

 
Josep Miquel Arques Galiana
Professor de l'IES PLATJA SANT JOAN






dijous, 1 de novembre del 2018

CLASSE INVERTIDA: EXPLICACIÓ DE LA VARIACIÓ LINGÜÍSTICA.


L'alumnat de 1r de BATXILLERAT dels grups B i C de l'IES PLATJA SANT JOAN, han experimentat la classe invertida, flipper classroom. I què és una classe invertida. El professor fa una explicació del que vol, i ells s'han de llegir la teoria i després explicar-la a la resta de companys/es, amb diverses metodologies i mètodes: apps, explicacions magistrals, amb el constructivisme...
Una nova experiència que els ha agradat.
PPT SOBRE LA VARIACIÓ:
https://classroom.google.com/u/0/g/tg/MTc3MDgzMDc3NTZa/MjI4Njk3MDIzOTFa#NzI5ODc3NDg0Nlpa 
KAHOOT: https://play.kahoot.it/#/?quizId=41940947-0729-4f76-b408-27420ef254b9

Alguns exemples bons: