AIMARA I EL RIU, per Alberto Amorós Forner (2n ESO)

Aquest  relat d'Alberto Amorós serveix de resposta a un exercici treballat a classe sobre la novel·la romàntica: una història d'amor impossible. El resultat, una obra d'art. Enhorabona!

AIMARA I EL RIU

Endinsada enmig del bosc, hi ha una vella casa de parets blanques amb grans finestrals. A la nit no seria estrany que hi veiéssem l'ombra encollida d'una velleta asseguda enfront de la llar, sola, capficada en els seus pensaments, amb una llàgrima rodant pel seu rostre arrugat...

''Fa molts anys, una jove rossa amb una pell blanca i pàl·lida com la llum va arribar a un petit poble perdut en la immensitat de les Muntanyes Blaves. El seu nom semblava música: Aimara, com l'antiga llengua dels pobles de l'altre costat del mar.

Havia arribat tota sola i anava buscant el seu oncle Aire. Quan es va establir amb la seua nova família, Aimara es passava molt de temps explorant els boscos i els riscos, els llacs i els camins.

Un dia que caminava per la vora del riu, va veure reflectit el seu rostre a l'aigua, i al seu costat va descobrir un altre rostre meravellós i tranquil, pel qual va sentir una atracció que mai havia experimentat abans.

Instintivament va girar el cap per veure la persona a qui pertanyia aquella cara tan bella, però no va veure ningú. Quan va tornar la mirada a l'aigua, el xic encara hi era.

-         Aimara, no t'esglaies- li va dir.- Sóc Riu, Riu Cristal·lí. Només els esperits purs poden veure'm i sentir-me.

Aimara va notar una sensació fantàsticament agradable a la panxa, al cor, al cap... Les cames li tremolaven i un somriure enamorat va sorgir als seus llavis.

-         Hola, Riu!- va contestar.

Aquell va ser el primer dia que es van veure. Després, van passar moltes estones junts i l'amor vertader es va afiançar dia a dia.

Passaren dos o tres llunes i una de les vesprades en les quals la tardor acarona els arbres i els vesteix de groc i marró, Aimara li plantejà al seu amor:

-         Riu, per què no podem caminar agafats de la mà com tots els enamorats?

-         Aimara, estimada, no t'has adonat que el nostre amor és immortal i no entén de gestos materials, sinó espirituals? Tu i jo només podem estar junts amb les nostres ànimes''

... Aimara no va tornar al riu mai més i va anar envellint-se.

Des d'aleshores, a la caseta blanca, totes les nits plorava pel seu amor sola i en silenci.