ELS VALENCIANS ENS QUEDEM "SENSE VEU"

DESPRÉS DEL BERLANGUIÀ TANCAMENT DE RTVV, CATALUNYA RÀDIO DEIXA DE SINTONITZAR-SE EN TERRITORI VALENCIÀ

Amb el tancamant de Canal 9 i Ràdio 9 (RTVV), el govern valencià vulnera els drets lingüístics dels valencians i ens deixa sense veu pública amb què "informar-nos?", entretindre'ns i aprendre. El procés de Normalització de la llengua (pel qual tants ciutadans valencians "de veritat" lluitem cada dia de la nostra vida professional i personal) queda ferit per la poca sensibilitat del govern valencià i, tot siga de pas, per la gestió corrupta dels diners públics.

Ara, per acabar-ho d'arredonir, Catalunya Ràdio (abans ja ho van fer amb la TV3) s'ha deixat de sintonitzar per FM en territori valencià, per expressa ordre prohibitiva del govern central. Es tracta, per tant, d'una estratègia en què, a allò de "divídelos y vencerás" se suma això altre de "hagámoslos callar (por imperativo legal)".

Pero, "no se vayan todavía, aún hay más...". Ara el que es posa damunt de la taula és la unitat de la llengua, qüestionant el rigor científic de tota una Acadèmia Valenciana de la Llengua. Algú s'imagina al ministre de Cultura portant davant del tribunal de justícia a la Real Academia de la Lengua Española per argumentar que el parlar murcià forma part del español, com a variant dialectal? Doncs això és el que ha fet la nostra consellera amb el valencià i l'AVL. Pura ignorància i dogmatisme davant la raó científica. Tornem al passat, i faltaria afegir, "por la gracia de Dios".

PEP GUARDIOLA RECITA EL POEMA "ARA MATEIX", DE MIQUEL MARTÍ I POL

El tema 10 de literatura en 2n de batxillerat se centra en la figura del poeta Miquel Martí i Pol (1929-2003). Un exemple de l'èxit i la popularitat de la seua poesia es pot comprovar en aquest vídeo on Lluís Llach, Sílvia Pérez i Pep Guardiola interpreten, en un palau Sant Jordi ple de gom a gom, el poema «Ara mateix», del poemari L'àmbit de tots el àmbits (1981).

VÍDEO: "Ara mateix" LLuís LLach, Sílvia Pérez i Pep Guardiola 

9 D'OCTUBRE, DIA DEL PAÍS VALENCIÀ

El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià i es commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238. Les celebracions de caràcter local que es realitzen a València des de fa segles per recordar-ho van fer que aquesta data fos elegida com la més representativa de la conquesta feudal del Regne de València, i per tant com la data simbòlica de naixement del Poble Valencià. A nivell de tot el territori valencià, és una cel·lebració institucional que té com a origen directe en l'any 1977, quan el Plenari de Parlamentaris proclama per a aquesta data el Dia Nacional del País Valencià.

1r ESO E - PRACTIQUEM EL RESUM

ACTIVITAT DE LA "UNITAT 1": Com fer un resum?

1. Accediu al conte de la Caputxeta vermella, mitjançant l'enllaç que teniu davall.

2. Descarregueu-vos i/o imprimiu el text.

3. Feu una lectura comprensiva del text.

4. Llegiu novament el text, subratllant les idees més importants.

5. En un full solt, redacteu amb les vostres paraules les idees importants de manera ordenada. El resultat ha de ser un text coherent que sintetitze o resumisca el contingut del conte.

6. Reviseu la redacció, l'expressió, els connectors, els signes de puntuació i l'ortografia. A continuació, realitzeu les modificacions que facen falta.

7. En la llibreta, poseu la data, el nom de l'activitat i el títol del conte. Després redacteu-ne el resum definitiu.

8. Ja a classe, llegirem els resums i comentarem els canvis de la versió que hem resumit amb la del conte tradicional.

CAPUTXETA VERMELLA (versió un tant especial)

AIMARA I EL RIU, per Alberto Amorós Forner (2n ESO)

Aquest  relat d'Alberto Amorós serveix de resposta a un exercici treballat a classe sobre la novel·la romàntica: una història d'amor impossible. El resultat, una obra d'art. Enhorabona!

AIMARA I EL RIU

Endinsada enmig del bosc, hi ha una vella casa de parets blanques amb grans finestrals. A la nit no seria estrany que hi veiéssem l'ombra encollida d'una velleta asseguda enfront de la llar, sola, capficada en els seus pensaments, amb una llàgrima rodant pel seu rostre arrugat...

''Fa molts anys, una jove rossa amb una pell blanca i pàl·lida com la llum va arribar a un petit poble perdut en la immensitat de les Muntanyes Blaves. El seu nom semblava música: Aimara, com l'antiga llengua dels pobles de l'altre costat del mar.

Havia arribat tota sola i anava buscant el seu oncle Aire. Quan es va establir amb la seua nova família, Aimara es passava molt de temps explorant els boscos i els riscos, els llacs i els camins.

Un dia que caminava per la vora del riu, va veure reflectit el seu rostre a l'aigua, i al seu costat va descobrir un altre rostre meravellós i tranquil, pel qual va sentir una atracció que mai havia experimentat abans.

Instintivament va girar el cap per veure la persona a qui pertanyia aquella cara tan bella, però no va veure ningú. Quan va tornar la mirada a l'aigua, el xic encara hi era.

-         Aimara, no t'esglaies- li va dir.- Sóc Riu, Riu Cristal·lí. Només els esperits purs poden veure'm i sentir-me.

Aimara va notar una sensació fantàsticament agradable a la panxa, al cor, al cap... Les cames li tremolaven i un somriure enamorat va sorgir als seus llavis.

-         Hola, Riu!- va contestar.

Aquell va ser el primer dia que es van veure. Després, van passar moltes estones junts i l'amor vertader es va afiançar dia a dia.

Passaren dos o tres llunes i una de les vesprades en les quals la tardor acarona els arbres i els vesteix de groc i marró, Aimara li plantejà al seu amor:

-         Riu, per què no podem caminar agafats de la mà com tots els enamorats?

-         Aimara, estimada, no t'has adonat que el nostre amor és immortal i no entén de gestos materials, sinó espirituals? Tu i jo només podem estar junts amb les nostres ànimes''

... Aimara no va tornar al riu mai més i va anar envellint-se.

Des d'aleshores, a la caseta blanca, totes les nits plorava pel seu amor sola i en silenci.

El grup pop Manel, Premi "Ojo Crítico" de RNE de Música Moderna

El Premi Ojo Crítico de Música Moderna 2011 recau en el grupo pop Manel “per la seua capacitat per a emocionar contant històries quotidianes i generacionals i saber transmetre-les amb bons concerts”.

El jurat d'aquest guardó ha estat format per Iker Seisdedos, periodista musical de El País; Silvia Grijalba, periodista i escriptora; David Novaes, propietari i programador de la sala Siroco; Suso Sáiz, productor musical; Tomás Fernando Flores, director del programa de Ràdio 3 Siglo 21; Julio Ruíz, director del programa de Ràdio 3 Disco Grande i Laura Barrachina i Manu Martínez, directora subdirector del programa El Ojo Crítico de RNE. El jurat ha destacat “la relevancia de su éxito en toda España cantando en una de las lenguas cooficiales del estado: el catalán”.

Manel és un grup de música pop de Barcelona que canta en català i que inclou en el seu repertori elements de música folk. Llançaren el seu primer àlbum al mercat en 2008, i el segon, 10 milles per veure una bone armadura, amb el qual han aconseguit un gran èxit, enguany. Els membres del grup són  Arnau Vallvé, Martí Maymó, Roger Padilla i Guillem Gisbert.

La vida d´Enric Valor es fa teatre

L'editorial Tabarca publica una obra de l'escriptora Gemma Pasqual basada en la vida de l'autor nascut a Castalla

Levante-emv

En el centenari del naixement de l'escriptor, gramàtic i lexicògraf Enric Valor, l'escriptora d'Almoines Gemma Pasqual ha escrit una ficció en la qual es fa un recorregut per la vida del personatge, amb la intenció de ressaltar-ne les aportacions principals, però també alguns episodis de la seua biografia potser no tan coneguts. Es tracta de la primera peça teatral de Gemma Pasqual, coneguda per la seua obra narrativa, i es presenta com un homenatge a l'escriptor.

"En despertar-se, Enric Valor ja no es troba darrere dels barrots d'una cel·la de la Presó Model de València, sinó a la seua habitació de la casa de Castalla. I no està sol, l'acompanya un xiquet de més de deu anys amb ulleres de pasta negres, vestit amb una sahariana de color blau clar i un barret de feltre al cap. També es diu Enric. Tots dos faran un viatge per la vida de l'escriptor castellut, acompanyats dels personatges de les seues rondalles".

Així resumeix l'editorial Tabarca l'argument de la primera obra teatral de Pasqual, que, a més d'escriptora, ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques, com ara les revistes Literatures i Caràcters.

PA NEGRE, NOMINADA ALS GOYA

L'obra narrativa catalana Pa negre, d'Emili Teixidor, portada recentment al cinema pel director Agustí Villaronga, es reestrena hui 14 de gener a tots el cinemes espanyols i ha estat nominada als premis Goya 2011 amb 14 nominacions. Per això, us convide que escolteu aquesta entrevista realitzada a l'autor mateix de l'obra poc després de l'estrena. Els fets dramàtics que es conten ens situen en els primers anys de la postguerra espanyola, a la comarca d'Osona. Foren anys difícils de silencis, pors, secrets i traïcions, que el protagonista, un xiquet que camina cap al món dels adults, descobrirà. Els seus comentaris us facilitaran la comprensió de l'època de postguerra, a més de conéixer més detingudament com era la situació del moment. En gaudireu, encara més, amb la lectura; per tant, un llibre que cal llegir i una pel·lícula que cal veure.

De com Tirant lo Blanc va inspirar l'últim premi Nobel

"Aquest és 'el millor llibre del món', va escriure Cervantes de Tirant lo Blanc i la sentència sembla ara una broma. Però la veritat és que es tracta d'una de les novel·les més ambicioses, i, des del punt de vista de la seua construcció, tal vegada de la més actual entre les clàssiques", escrivia un jove Mario Vargas Llosa sobre Tirant lo Blanc en 1969.

L'escriptor sempre ha reconegut que deu la seua vocació a la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. El seu nomenament com a premi Nobel de Literatura coincideix amb el 600 aniversari del naixement de Martorell, per la qual cosa, en aquest immillorable moment, Edicions 62 ha recuperat "Lletra de batalla per Tirant lo Blanc", l'assaig de l'escriptor peruà sobre la novel·la cavalleresca valenciana.

Vargas Llosa va descobrir la història de Tirant en els seus anys d'estudiant a Lima, arran que uns dels seus professors assenyalara que no anaven a estudiar la novel·la de cavalleries, titllant-la de gènere "vulgar". La simple contradicció va fer que s'interessara per aquest gènere literari i, en la biblioteca, va trobar el llibre de Joanot Martorell.

De com la Inquisició va perseguir la Bíblia valenciana

Persecució i angoixa són, segons l'escriptor Silvestre Vilaplana, els elements que mantenen el ritme trepidant de la seva darrera novel·la, L'estany de foc (Premi Blai Bellver, Bromera). Diu Vilaplana: 'La novel·la vol atrapar el lector des de la primera pàgina. Es basa en un fet real, la persecució de la Bíblia valenciana per la Inquisició, a final del segle XV' (vídeo).

I per què perseguia una bíblia la Inquisició? Sembla un contrasentit. Segons l'autor, la inquisició perseguia la Bíblica valenciana perquè era escrita en català i en aquell temps només eren permeses les bíblies en llatí o en hebreu. Però la Inquisició valenciana era més tolerant que no pas la castellana i havia deixat imprimir sis-centes bíblies en llengua catalana. Quan va arribar la dominació castellana, la Inquisició es va tornar implacable i no va parar de cercar les bíblies valencianes per fer-les desaparèixer i condemnar els qui en posseïssin cap o haguessin participat en l'edició.'

Vilaplana recorda que el català és la tercera llengua moderna que va tenir una traducció de la bíblia, després de l'alemany i de l'italià. 'Això és un fet molt important, perquè la bíblia era el gran llibre de referència literària. I demostra que la nostra llengua a l'edat mitjana era molt potent, i que hi havia gent molt preparada.'

La novel·la és una obra coral, i l'autor hi manté molts dels noms reals dels personatges que hi apareixen; fins i tot reprodueix alguns dels diàlegs que va trobar en les seves recerques.